Denominació d'Origen Tarragona

La zona de producció de la DO Tarragona presenta dues zones clarament diferenciades. La zona del Camp de Tarragona, amb les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp i el Tarragonès, i la zona de la Ribera d’Ebre. El territori es situa entre el riu Ebre i la Mar Mediterrània.

El relleu de la DO és senzill, la major part del territori és troba per sota dels 600m i la majoria de vinya està entre els 100 i els 400 m. La DO la formen una trentena de cellers inscrits i més de 1.700 viticultultors que conreen prop de 4.700 hectàrees.

Una característica de la DO Tarragona es la heterogeneïtat de sols.

Els sòls de la comarca del Camp de Tarragona són majoritàriament del miocè, sòls calcaris i lleugers, els sòls de la zona de la Ribera d'Ebre són de la era terciària, calcaris i pedregosos i de al·luvions del quaternari.

A la DO Tarragona el clima és mediterrani amb influències continentals a la zona més alta de la Vall de l’Ebre. Les vinyes estan afectades per la marinada i el mestral a la zona del camp de Tarragona i pel mestral a la zona de la Ribera d'Ebre.

El clima mediterrani es caracteritza per uns hiverns suaus i uns estius molt més calorosos, encara que temperats per la brisa marina. La precipitació mitjana anual al camp de Tarragona es de 475 mm i la de la Ribera d'Ebre de 650 mm.

A la Ribera d’Ebre els hivern són freds i els estius calorosos i molt lluminosos. El desenvolupament de la vinya en aquest tipus de clima es òptim i produeix raïms de gran qualitat que són perfectes per elaborar també vins de licor.

La temperatura mitja anual del territori de la DO és de 14.4º.

El raïm blanc a la DO Tarragona predomina sobre el raïm negre. La superfície plantada de varietats blanques suposa un 83% de la superfície total i el 17% correspon a varietats negres.

La zona del Tarragonès s’estén al voltant de la ciutat de Tarragona i cap a l’interior. Els sòls són calcaris de textura solta. Predominen les varietats blanques Parellada, Macabeu, Xarel·lo, Garnatxa Blanca i Chardonnay. I entre les negres abunden l’Ull de Llebre, la Carinyena i la Garnatxa, encara que també poden trobar-se encara plantacions de Moscatell destinades a raïm de taula.

A l’Alt Camp i el Baix Camp, hi predominen les terres brunes meridionals amb subsòl de pedra calcària i granit. El seu clima és fresc i humit, amb 650 mm anuals de precipitació ajuda al cultiu de les varietats negres, Carinyena i Garnatxa, que es combinen amb el Cabernet Sauvignon i el Merlot.

A la Ribera d’Ebre abunden els sòls calcaris d’estructura pedregosa, a les riberes fluvials hi ha terrenys d’al·luvió. Les vinyes es conreen a la zona més plana, i s’alterna amb fruiters i ametllers. Les varietats blanques més conreades són el Macabeu i la Garnatxa Blanca. En negres abunden la Carinyena i la Garnatxa, tot i que s’experimenta amb el Syrah i el Merlot.

Varietats blanques autoritzades:

Macabeu, Cartoixà o Xarel·lo, Parellada, Moscatell Frontignan, Moscatell d'Alexandria, Garnatxa Blanca, Malvasia de Sitges, Subirat Parent o Malvasia, Xarel·lo vermell, Sumoll blanc, Chardonnay, Sauvignon blanc i Vinyater.

Varietats negres autoritzades:

Ull de Llebre, Sumoll, Carinyena, Garnatxa Negra, Merlot, Syrah, Pinot noir i Cabernet Sauvignon.

Els vins blancs que es produeixen al camp de Tarragona són molt suaus, equilibrats, aromàtics i fruitats. A la zona de la Ribera d'Ebre són de color més pujat. Els vins rosats són frescs i de color cirera.

Els vins negres de la zona del camp de Tarragona són ferms i aromàtics. Els negres de la Ribera d’Ebre harmonitzen el cos i el color de la Carinyena i la riquesa de la Garnatxa. A la DO Tarragona destaquen també els vins dolços i de licor, elaborats amb varietats negres i blanques com la mistela, el moscatell, la garnatxa, els rancis o el vimblanc, un vi de licor tradicional fet amb raïm sobremadurat. Alguns cellers de la DO també elaboren vins escumosos seguint el mètode tradicional.

L’àmfora que hi ha al logotip de la Denominació d’Origen Tarragona sintetitza la presència mil·lenària de la vitivinicultura en aquesta Denominació d’Origen. També ens vincula amb l’Imperi Roma i el seu llegat cultural ja que l’àmfora era el recipient de ceràmica utilitzat a l’antiguitat per emmagatzemar i transportar vi.

A partir del segle I dC, des de Tarraco, capital i centre polític d’una extensa província d’Hispània, i port comercial de primer ordre, sortien molts vaixells carregats d’àmfores plenes de vi en direcció a Roma, capital de l’Imperi, però també n’hi havia moltes que anaven cap a la Gal·lia, Germania o Britannia. En aquestes exportacions ja es feia constar als vins la procedència geogràfica de la Tarraconense tal i com ho demostren els escrits dels autors llatins del segle I com Silio Itálico, Marcial i Plini el Jove.

A Tarragona sempre hi ha hagut una gran vocació exportadora de vi, tant es així que al carrer Reial de Tarragona, al costat del Port, s’hi van concentrar una gran quantitat de cellers que exportaven amb vaixells els seus vins a tota Europa.

Quan la malura vella fa fer acte de presència al litoral i prelitoral tarragoní a mitjans del segle XIX es va destruir una part important de vinya, llavors els viticultors van replantar vinyes a les zones més properes al litoral. També amb l’aparició de la fil·loxera a finals del segle XIX va haver-hi una gran destrucció i una posterior replantació de vinyes. Aquests canvis van anar acompanyats de la formació del moviment cooperatiu, molt important a Catalunya, que va impulsar la construcció de cellers modernistes a diverses localitats, encarregats a arquitectes tan importants com Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.

Cal destacar la construcció de l’Estació Enològica de Reus, l’any 1910, per demostrar la importància de la viticultura en aquesta zona del país. Va ser una de les primeres de tot l’Estat. L’Estació Enològica de Reus va acollir la primera Escola d’Enologia que va haver-hi a Catalunya. Aquest edifici va ser sense cap mena de dubte l’antecedent de l’actual Facultat d’Enologia creada l’any 1997 per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

El dret a la denominació d'Origen dels vins de la DO Tarragona es va reconèixer l’any 1933 amb la promulgació en Espanya de l’Estatut del Vi.

L'any 1945 es va constituir el Consell Regulador i l’any 1947 es va aprovar el seu primer Reglament que només protegia els vins de licor, anomenats Tarragona Clàssics.

Les modificacions efectuades l'any 1959 (que va incorporar els vins secs i semidolços) i posteriorment fins a l’actualitat han anant adequant poc a poc la gama de vins emparats garantint sempre la identitat, la qualitat i l'origen.