Contacte
La presentació del documental “Els arqueòlegs de la vinya. A la recerca de varietats autòctones” ha motivat una jornada de l’INCAVI sobre la recuperació de varietats autòctones a Catalunya que ha comptat amb una vuitantena d’assistents. Al finalitzar la jornada s’han pogut tastar vins elaborats amb carinyena blanca, trobat negre, morenillo, forcada, trobat blanc i malvasia blanca roja
Del total de 56.200 ha de vinya de Catalunya, el 77% de la superfície està ocupada per varietats autòctones. Les principals son, per ordre d'importància, macabeu, xarel·lo, parellada, garnatxa, ull de llebre, carinyena, garnatxa blanca, trepat i moscatell d’Alexandria. I d’entre les minoritàries, les més plantades son la malvasia de Sitges, picapoll blanc, vinyater, picapoll negre, garró/mandó, i sumoll blanc. El ventall és molt gran i ho serà més en els propers anys.
L’Institut Català de la vinya i el vi (INCAVI) ha organitzat una jornada per explicar la feina de recuperació de varietats autòctones. Entre els projectes destacats dins de l’estratègia #HoritzóINCAVI2025 hi ha l’aposta per la identificació, preservació i l’oferiment al sector de forma més activa de varietats de vinya autòctones del país com a recurs per a diferenciar competitivament i contribuir a valoritzar les produccions de vins catalans. En definitiva, per donar resposta als principals reptes del sector: nous mercats, consumidors i la sostenibilitat completa que passa per avançar en la generació de més valor a les produccions catalanes.
El director de l’INCAVI, Joan Gené, ha destacat que “aquesta línia estratègica és un dels pilars fonamentals del Pla de R+D 2030 que l’INCAVI te en vigor. I és un dels exemples més exitosos de col·laboració entre l’Institut i tots els actors del sector per obtenir resultats aplicables de la recerca.”
Osona, territori de vinyes
El documental “Els arqueòlegs de la vinya. A la recerca de varietats autòctones” mostra el camí que segueixen els ceps localitzats pel fotògraf i aficionat al món del vi, Eugeni Ordeig, i en tot el viatge de documentació i anàlisi, fet amb l’Arxiu Episcopal de Vic i amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi. A Osona, Ripollès i el Lluçanès i una part de Collsacabra- Guilleries s’han identificat fins a 50 varietats de raïm diferents, de les quals només 22 han estat reconegudes. Varietats datades d’entre el segle vuit i quinze, que mostren que el conreu de la vinya en aquestes terres va ser extens. Ara, aquestes varietats s’han recuperat i s’han plantat en parcel·les experimentals a l’espera de veure com evolucionen.
A Catalunya, en el marc del treball de prospecció i identificació de varietats de vinya, s’han trobat un número important de genotips únics, principalment a la zona prepirenaica.
En conjunt, s’han localitzat ceps de varietats probablement anteriors a la fil·loxera com són: aramón, batista/canaril, boval blanc, caixal de llop, cap negra, cua de moltó, cua tendre, cruixent, escañavella, esquitxagós, granacha, grech, juanench, malvasia roja, malvasia fumada, mansés, morate, morenillo, neral, palop, pampol girat, panser, picapolla moscada, picapoll vermell, punchó fort, rojal, roseta, sabaté negre, salsench, sant Jaume, tripó de gall, trobat, valencí, verdiell.
En aquest mateix projecte de R+D aplicada tenim identificats un gran nombre de ceps candidats a ser de varietats desconegudes actualment.
Els resultats del treball de l’INCAVI en aquest camp son molt satisfactoris. La incorporació de varietats recuperades, no sols al Potencial Vitícola Català sinó en els diferents Plecs de Condicions de les DO del país garantitzen la conservació de la riquesa i diversitat genètica de la vinya, la possibilitat de particularitzar les diferents produccions vinícoles evitant l'homogeneïtzació de les produccions de cada DO, el coneixement del consumidor i, finalment, la cerca d’una millor remuneració de la producció que permeti la sostenibilitat econòmica, social i ecològica del sector sobre els territoris que actualment ocupa.
Per l’any 2024 l’INCAVI, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha demanat al Ministeri d’Agricultura la incorporació al Potencial vitícola Català d’un número important de varietats recuperades. D’entre aquestes, sembla que s’acceptarà la incorporació de la malvasia blanca roja (B), la marina rion (B), la belat (N) i la botana (N). Els darrers 10 anys s’han incorporat més de 20 varietats, pràcticament totes autòctones.
En aquests moments els estudis d’altres varietats com la trobat, la tarragoní, l’escanyavelles, es troben molt avançats.
Ja sigui per mantenir la variabilitat i riquesa fitogenètica; per singularitzar les produccions dels diferents territoris de Catalunya; o per cercar solucions naturals als reptes del canvi climàtic, el sector mostra una demanda forta de noves varietats. Aquest tema ha centrat la taula rodona posterior a l’estrena del documental que ha comptat amb la participació de:
- Mireia Torres, directora d’Innovació de la Família Torres
- Carme Casacuberta, presidenta de la DO Empordà
- Pau Moragas, de la DO Costers del Segre
- Pere Bové, president de la DO Terra Alta
- Josep Maria Puiggròs, soci fundador ICEA
- Xoán Elorduy, cap del Servei de Viticultura i Enologia de l’INCAVI
- Carme Domingo, assessorament i desenvolupament Vitícola de l’INCAVI
Les múltiples varietats autòctones i patrimonials de raïm del vi català ens aporten un valor que ens distingeix de la resta de països elaboradors, una singularitat que hem de traslladar a mercats i sobretot al consumidors. Al finalitzar la jornada, els assistents han pogut tastar vins elaborats amb carinyena blanca, trobat negre, morenillo, forcada, trobat blanc i malvasia blanca roja.
Els darrers 10 anys s’han incorporat una vintena de varietats autòctones