Denominació d'Origen Alella

Les vinyes de la DO Alella es troben plantades a banda i banda de la Serralada Litoral, sempre donant-li l’esquena, ja que les unes miren cap a llevant (cap a la mar Mediterrània) i les altres, mig amagades entre els boscos del vessant obac, cap a ponent, cap al Vallés Oriental.

Inicialment, el territori de la DO Alella estava format per divuit municipis, set del Vallès Oriental: la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Martorelles, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Sant Fost de Campsentelles i Montornès del Vallès; i onze del Maresme: Alella, Argentona, Cabrils, El Masnou, Montgat, Òrrius, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Tiana. Al 2013 el territori de la DO Alella va créixer fins a vint-i-vuit municipis, incloent els següents: Arenys de Mar, Badalona, Cabrera de Mar, Calella, Granollers, Mataró, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar. Durant l’any 2020 s’ha aprovat la incorporació dels municipis de Llinars del Vallés, Arenys de Munt i Santa Coloma de Gramenet dins la DO.

La superfície de vinya inclosa a la DO és de poc més de 200 hectàrees.

L’origen dels sòls cal buscar-lo en l’era primària, quan el plegament hercinià va fer aflorar la Serralada Litoral, constituïda per granit, roca ígnia plutònica i cristal·lina, composta essencialment de quars, feldespats alcalins i miques que es va produir en solidificar-se lentament i a molt alta pressió magma amb alt contingut de sílice. El granit en estat cru, en climes temperats i en contacte amb l’aire i l’aigua (carregada de gas carbònic), es va degradant, especialment els feldespats i les roques prenen una aparença arrodonida. El resultat d’aquesta degradació és bàsicament el sauló, l’element fonamental del sòls agrícoles de la DO Alella, un sauló que sovint es arrossegat per les aigües de les típiques tempestes de la comarca i es disposat a les zones baixes donant lloc als actuals sòls de cultiu litorals.

Al territori DO Alella, la majoria dels sòls dedicats al conreu de la vinya tenen como a base el sauló. Es tracta de sòls d’estructura arenosa o franco-arenosa, fàcils de treballar, d’alta porositat, airejats, de color clar, amb bon drenatge i gran permeabilitat, nivells baixos de matèria orgànica, poca capacitat de retenció d’aigua i elements nutritius, bona capacitat de retenció de la irradiació solar, alt contingut de sílice i un pH lleugerament alcalí.

El clima a la comarca del Maresme és Mediterrani de tipus Litoral Central. La precipitació mitjana anual oscil.la entre els 550 mm i 800 mm, assolint-se els valors més alts al nord i a l’àrea del Montnegre i els més baixos als pobles costaners del sud de la comarca. L’estació plujosa és la tardor i la seca a l’estiu. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són moderats, i els estius calorosos. La comarca del Vallès Oriental presenta una gran varietat de paisatges naturals, sempre propers a les ciutats.

A les altres zones de la DO, l’orografia del terreny marca la variabilitat del clima que és Mediterrani Prelitoral Central a la plana del Vallès, Mediterrani Prelitoral Nord al massís del Montseny i al sud de l’altiplà del Moianès és Mediterrani Continental. La distribució de la precipitació és irregular, dels 1200 mm. Als 600 mm. amb un total anual escàs exceptuant les parts més elevades on el total anual és abundant. Pel que fa al règim tèrmic, fora dels indrets de muntanya, els estius són calorosos i els hiverns són moderats.

Les vinyes de la DO Alella mantenen l’antiga tradició del cultiu a la zona, aprofiten les pendents i les planes, les solanes i els obacs i donen uns mostos òptims per elaborar uns vins frescs i amb caràcter marcadament mediterrani. En els darrers anys s’han adaptat formes de conreu que permeten una major sostenibilitat de les empreses vitivinícoles, mantenint la singularitat que donen el clima, el sòl format pel sauló i el treball d’una viticultura de llarga tradició que es remunta al segle VI aC i que ha sabut adaptar-se a aquesta singular zona.

El caràcter fresc i singular dels vins d’Alella s’aconsegueix amb varietats tradicionals com la Pansa blanca (la varietat més característica de la DO), la Garnatxa blanca, el Moscatell i la Garnatxa negra. Per complementar i enriquir la diversitat dels vins de la DO Alella, al llarg dels anys s’han plantat vinyes amb les varietats Chardonnay, Macabeu, Malvasia, Chenin, Moscatell del gra menut, Parellada, Picapoll blanc i Sauvignon blanc en cas de varietats blanques, i Cabernet Sauvignon, Garnatxa peluda, Merlot, Monastrell, Pinot noir i Carinyena.

Varietats blanques recomanades:

Pansa blanca, Garnatxa blanca, Moscatell.

Varietats blanques autoritzades:

Chardonay, Chenin, Macabeu, Malvasía, Moscatell del gra menut, Parellada, Picapoll blanc, Sauvignon blanc.

Varietats negres recomanades:

Garnatxa negra

Varietats negres autoritzades:

Cabernet Sauvignon, Garnatxa peluda, Merlot, Monastrell, Pinot noir, Carinyena, Sumoll Negre, Syrah, Ull de llebre.

La DO Alella s’elaboren en totes les seves versions: vins blancs, vins rosats, vins negres i vins dolços, a més de vins escumosos. El seu denominador comú és la mineralitat, que es fa especialment evident en els vins blancs, sigui quin sigui el mètode d’elaboració. Aquesta característica, que es troba tant en els vins blancs com en els vins negres de la vessant marítima de la comarca del Maresme, és una mica menys perceptible en el vins elaborats amb raïm procedent de l’interior, de la comarca del Vallès Oriental.

Aquesta mineralitat ve donada pel tipus de terrer, un subsol granític que a la superfície es fa visible en petits grànuls denominats «sauló». El de la DO Alella és un terrer amb una bona permeabilitat que fa necessari que els ceps necessitin aprofundir força les seves arrels per trobar l’aigua i els diferents nutrients que necessiten. Això, crea un petit estrès, que ben controlat ajuda també a regular la producció de raïm per cep.

En general, la petita diferència gustativa que podem apreciar entre els vins elaborats al vessant marítim respecte dels elaborats al vessant interior, és que els vins d’interior tenen l’acidesa més present.

Segurament, un dels misteris més atractius dels vins d’Alella és la seva pròpia existència, situada entre el mar i la muntanya, producte d’unes petites vinyes, a voltes amagades de la mirada curiosa dels visitants, que des de fa molts anys lluiten per la seva supervivència en una admirable i desigual batalla contra l’expansió de la gran àrea urbana.

No sempre ha estat així, ja que els vins d’Alella tenen una llarga història i una important significació dins la vinicultura catalana. Coneguts i estimats ja a l’època romana els citen Plini i Marcial com a vins laietans. Els vins alellencs eren, en plena edat mitjana, els preferits a la Seu barcelonina, per esdevenir més tard un dels vins de qualitat mes exportats des de Catalunya arreu del món, amb particular incidència a les colònies d’ultramar on hi havia abundosa població de catalans.

Avui tota aquesta tradició vinícola es manté viva i els vins de la Denominació d’Origen Alella, segueixen simbolitzant la voluntat de seguir essent un poble mediterrani autèntic i, per tant, viticultor, malgrat la duresa de l’ofici i les incidències sofertes al llarg dels anys, de les quals cal destacar la plaga de la fil·loxera que devastà totalment la zona entre els anys 1886 i 1891. En aquells moments va caldre començar de nou. Va tenir, en aquella represa, un paper fonamental la Cooperativa Alella Vinícola que va ser capaç de embotellar i comercialitzar vins de qualitat creant marca i prestigi a la zona. Altres empreses elaboradores han sabut agafar el relleu de les bones iniciatives d’aquell moment fent de la qualitat l’argument principal per garantir la viabilitat de la viticultura alellenca.

La denominació d’Origen Alella es va crear per l´Ordre de 22 de desembre de 1955, i se n’aprova l’actual Reglament per l’Ordre ARP/64/2006, de 22 de febrer.
La denominació consta inclosa a la base de dades E-Bacchus que recull el registre de DOP’s i IGP’s europees protegides en virtut del Reglament (CE) núm. 1308/2013, de 17 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, amb número d’expedient PDO-ES-A1423.