El Bages és i ha estat històricament terra de moltes vinyes i de bon vi. No està clar des de quan es cultiva la vinya al Bages, però hi ha una tesis que afirma que el nom de la comarca ve de Bacus, el déu pagà del vi. La seva tradició vitivinícola és tan antiga com la seva història.
Al segle X trobem documents que certifiquen la existència i el predomini del cultiu de la vinya i de la producció de vi a la zona. Parlen de dos importants centres per la viticultura de la zona: Manresa, el principal nucli de població de la comarca, i el monestir de Sant Benet de Bages.
Atenent a la documentació trobada, l'activitat vitivinícola a l’època medieval és constant i fins i tot podria dir-se que predominant. Els «privilegis» que Manresa va rebre dels monarques catalans durant el segle XIV (que estan transcrits en el Llibre verd o Llibre vell de privilegis, conservat a l’Arxiu Històric de la ciutat) en alguns casos fan referència a fets i circumstàncies relacionats amb el vi i la verema. Podem dir que tan pels documents medievals, com pel que diu el conegut Francisco de Zamora en el Diario de los viajes hechos en Cataluña com pel cèlebre Diccionario Madoz (1848), fins als de segle XX consta clarament documentat que el Bages ha estat indubtablement una comarca vitícola.
Com a exemple de la importància de el comerç manresà relatiu a el vi i a l'aiguardent, el 1747, a Manresa existien 11 fabricants d’aiguardent destinats a l’exportació i grans cellers.
Coincidint amb la crisi de la viticultura a França, a causa de l'aparició de la fil·loxera, el
Bages va aconseguir el primer lloc entre les comarques barcelonines per l'extensió del cultiu de la vinya i la producció de vi: 462.400 hl l’any 1890.
La vinya i el vi era un dels pilars fonamentals de l’economia de la comarca del Bages. La invasió de la fil·loxera va arribar a al Bages el 1892, i la crisi vinícola va ser àmplia. A la primera meitat del segle passat encara va empitjorar la situació i l’extensió vitícola va acabar reduint-se, i la superfície ocupada per la vinya es va repartir entre el cereal i el bosc.
Posteriorment, un cop superat un llarg període d’estancament, als anys 60 el camp va iniciar una època de grans transformacions motivada per l’esforç de tot el col·lectiu de viticultors que van adequar vinyes i cellers i que va culminar l’any 1995, quan la Generalitat de Catalunya va reconèixer la Denominació d’Origen Pla de Bages.