Denominació d'Origen Qualificada Priorat

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat està situada al sud de Catalunya, a l’interior de la part meridional de la Serralada Prelitoral, a prop del mar Mediterrani, que li aporta la seva influència.

Engloba la totalitat de nou municipis de la part central de la comarca administrativa del Priorat: Bellmunt del Priorat, Gratallops, el Lloar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta i la Vilella Baixa, i la meitat d’altres dos: Falset i el Mola. Dins la DO s’han delimitat dotze unitats de producció vitícola que es corresponen amb la identitat territorial dels veïns de les viles existents.

La superfície total del territori que empara la denominació d’origen és de 17.633 hectàrees, de les quals gairebé 3.000 estan excloses com a zona de producció i 2.088 estan plantades de vinya actualment. Hi ha una important amplitud entre la cota més baixa i la mes alta on es conrea la vinya, oscil·lant entre els 60 i els 700 metres d’altitud sobre el nivell del mar.

La DOQ Priorat és el territori de la llicorella, nom amb el qual s’anomena localment la roca de pissarra que caracteritza el terreny d’aquesta denominació d’origen. Pràcticament el 90% del subsòl de les viles de la DO està format per pissarres, que tot i que presenten característiques geològiques que, en alguns aspectes, les diferencien entre elles, els sóls que s’hi desenvolupen tenen unes característiques generals similars: per una part un nivell de PH neutre i un nivell d’acidesa més elevat al ser roques silícies i, per altra, un baix contingut en matèria orgànica i un alt nivell de pedregositat i permeabilitat, que afavoreix l’arrelament de la planta i la seva longevitat.

La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns suaus, amb glaçades, i un fort període sec als mesos d’estiu, amb una termoregulació afavorida per l’influencia marítima. Les precipitacions normalment no son abundants, es troben en torn els 550 mm anuals, mentre que la temperatura mitjana anual oscil·la entre els 14 i els 16ºC.

A nivell d’insolació, aquesta és molt destacada, ja que el color fosc de la llicorella absorbeix la radiació i la calor és retornada a la planta, provocant-li un suplement solar que afecta a la maduració del raïm, a la coloració de la pell i al contingut de sucres.

Les vinyes més antigues de la Denominació d’Origen foren plantades a partir de la fil·loxera, a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Creixen en coster tradicional: en pendents que voregen el 30% de inclinació de mitjana, on tots els treballs es fan manualment. Des dels anys 90 del segle passat hi ha hagut una important replantació de vinya, a l’inici es va plantar en terrasses, però, durant els darrers anys s’han igualat en nombre d’hectàrees plantades en terrasses i les que es fan créixer en costers tradicionals. Existeix una clara tendència a recuperar plantacions segons el sistema tradicional, on s’aprofita molt més el terreny i s’aporten majors beneficis a la planta.

Les varietats negres tradicionals de la zona són la Garnatxa i la Carinyena. La varietat blanca mes estesa és la Garnatxa blanca

Varietats negres recomanades:

Garnatxa i Carinyena

Varietats negres autoritzades:

Syrah, Cabernet Sauvignon, Merlot, Garnatxa peluda, Cabernet Franc, Ull de llebre i Picapoll negre

Varietats blanques autoritzades:

Garnatxa blanca, Macabeu, Pedro Ximenez, Xarel·lo o Pansal, Picapoll blanc, Moscatell de gra petit, Chenin i Moscatell d’Alexandria

La Producció mitja de la DOQ Priorat es de 5 milions d’ampolles, elaborades per un centenar de cellers.
Principalment, el Priorat produeix vins negres de característiques úniques. Elaborats sobretot amb Carinyena i Garnatxa negra, juntament amb petites quantitats d’altres varietats, presenten una elevada concentració d’aromes molt complexes, carnosos i rotunds, abundants en boca i envoltats de notes molt elegants.

Els vins negres del Priorat gaudeixen de molt bona acollida i s’han guanyat un prestigi just i merescut, tant a nivell estatal com internacional. L’exportació frega el 70% de la producció.

Pel que fa als vins blancs, s’elaboren bàsicament amb Garnatxa Blanca, Macabeu i Pedro Ximénez, entre d’altres. Es parteix de most verge i amb una fermentació a baixa temperatura, s’obté un equilibri perfecte entre fruitor i aromes, que de vegades s’amplien amb criances. Els blancs del Priorat s’han fet un lloc en el mercat en els darrers anys per la seva forta personalitat que els dóna una identitat molt específica, assegurant una alta qualitat.
Els rancis i els vins generosos completen la producció de vins del Priorat.

El projecte «Noms de la terra» identifica a les etiquetes les diferents vins la procedència dels raïms a partir dels quals s’obtenen. D’aquesta manera, l’etiqueta marca la traçabilitat seguida del lloc on té origen el vi. Aquest projecte, està avalat per una classificació interna, efectuada mitjançant un programa de control específic.

El topònim Priorat està lligat al concepte vi des de fa segles. La suma d’un sòl, d’un clima, d’una orografia i del treball d’unes dones i uns homes que elaboren vins seguint les tècniques d’una tradició mil·lenària amb l’ajut, avui, d’una tecnologia adaptada als requeriments de la qualitat, donen un producte autèntic, exclusiu: el vi del Priorat.

La Cartoixa d’Scala Dei representa el bressol històric de la viticultora i els vins de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat. Els monjos cartoixans a partir del segle XII van impulsar els coneixements i tècniques per desenvolupar una viticultura que va arrelar amb força i ha evolucionat al llarg dels segles. Els dominis de la Cartoixa van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat. Els cartoixans d’Scala Dei van cultivar la vinya i van elaborar el vi a la Cartoixa, seguint una escola de treball i espiritualitat. Potser el del Priorat és un vi místic.

Des de fa gairebé 1000 anys, nou petits pobles s’han instal·lat amagats entre els costers de pissarra que es dispersen als peus de la serra del Montsant. Els seus habitants, viticultors des de sempre, van modelar el terreny amb marges. Després de la Llei de Mendizábal (1835), gràcies a un gran esforç i al desenvolupament creixent de la vinya els viticultors van retrobar la seva dignitat.

Desafortunadament les èpoques d’harmonia i creixement són cícliques i sovint s’acaben en cataclismes, així doncs per a tota la vinya europea, existeix un abans i un després de la fil·loxera. Al Priorat també va ser una catàstrofe, ja que, en aquesta època l’explosió de la indústria tèxtil a Catalunya arrossegà tota la mà d’obra cap a la ciutat i no es replantaren els ceps de nou, excepte en una proporció molt baixa, que, afortunadament, és la que ha perdurat fins als nostres dies.

Més recentment, es va poder intervenir en un paisatge preservat, complex, ric i d’un formidable potencial vitivinícola. Va ser doncs a la fi dels anys 80 que es va iniciar l’obertura d’un nou cicle de prosperitat, que va conjugar la saviesa, el paisatge i la tradició amb un nou esperit emprenedor que tenia en el punt de mira la recuperació de la qualitat i el prestigi com a premisses màximes.

El 1924 el territori del Priorat de Scala Dei va sol·licitar la adopció de mesures per el reconeixement de la zona i evitar la seva despoblació. El 1928 es va sol·licitar la creació de la Denominació d’Origen del Priorat de Scala Dei com a òrgan designat per evitar el frau, vetllar per la zona de producció i l’ús de la marca col·lectiva. En 1932 es va crear, per Ordre Ministerial, la Denominació d’Origen Priorat. El 1954 es va aprovar el primer Reglament de la Denominació d’Origen Priorat que es va modificar posteriorment, el 1959 i també el 1975.

L’any 2000 es va demanar i es va aconseguir la concessió del segell de Denominació d’Origen Qualificada acompanyada d’un nou reglament regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat. Finalment, al any 2006 es va aprovar l’actual reglament de la DOQ Priorat, adaptant-se a la nova Ley de la Viña y el Vino i també a la Llei Vitivinícola Catalana.