Contacte
Avui s’ha constituït REVEnet, una xarxa de centres de recerca de diferents països d’Europa que té com objectiu compartir projectes i informació sobre recerca en viticultura heroica i de muntanya i difondre els valors de la viticultura heroica i de muntanya. La viticultura de muntanya i heroica és aquella que té lloc en terrenys de més del 30% de desnivell, sobre els 500 metres del mar, en terrasses de cultiu o la viticultura de les petites illes. A Catalunya, per exemple, trobem viticultura heroica a la DOQ Priorat, en zones de la DO Empordà, la subzona de Tremp de la DO Costers del Segre i en petites àrees d’altres regions vitícoles catalanes.
Representants de centres de recerca europeus
La constitució de la xarxa ha tingut lloc en el transcurs d’una trobada, organitzada per l’INCAVI a la seu del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb la l’assistència de representants de centres de recerca de regions vitícoles d’alçada de Itàlia, França, Alemanya, Suïssa, Portugal i Espanya. Durant la trobada s’han presentat els principals reptes que han de superar aquestes zones vitícoles: alts costos de producció, els efectes del canvi climàtic, major valorització de la producció i les limitacions pròpies de l’entorn.
S’han establert línies d’actuació concretes, com l’estudi de varietats antigues, la recerca en el maneig del sol, en els treballs culturals, en una enologia més respectuosa amb el medi i fer més esforç en la comunicació dels vins d’aquestes regions per a una major valorització. Aquestes línies de treball s’abordaran conjuntament entre els diferents centres de recerca de la xarxa REVEnet, que estarà formada també per l’INCAVI i l’IRTA.
La viticultura de muntanya que preserva la biodiversitat
El director general de l’INCAVI, Salvador Puig, ha obert la jornada explicant que “al món i a Catalunya conviuen diferents tipus de viticultura, entre elles l’heroica i de muntanya. De fet, el conreu de la vinya és dels pocs que es poden dur a terme en condicions de forts pendents i climes secs com el Mediterrani”. Puig ha afegit que “és una viticultura que ajuda a mantenir el paisatge i l’activitat agrària del territori, i que no ho té fàcil per competir i que cal el reconeixement del consumidor per la qualitat del producte i també de la societat en general pel seu paper en preservar el paisatge i la biodiversitat”.
Salvador Puig ha encoratjat als assistents a treballar plegats, com a grup de pressió davant de les institucions i organismes, i també com a xarxa de recerca. Puig ha afegit que l’INCAVI també és soci de l’AREV i de l’OIV i en aquests òrgans defensa també la viticultura heroica i de muntanya”.
Altres projectes presentats
La trobada també ha servit per presentar altres projectes europeus com The Wine Lab, un projecte Erasmus + que vol posar en relació la universitat, la recerca i petites explotacions de viticultura establertes en regions desfavorides, amb l’objectiu de reforçar el desenvolupament territorial. Va començar el 2017 i acaba el febrer de 2020. països d’Itàlia, Austria, Grècia, Hongria i Xipre.
Per part de l’INCAVI s’ha presentat el projecte Interreg PALVIP, en el qual l’INCAVI hi està treballant per buscar substitutius naturals al coure per la viticultura, un projecte de gran importància per sector del vi i pel medi ambient.
S’anomena REVEnet i està formada per centres d’Itàlia, Suïssa, Alemanya, França, Portugal, Espanya i Catalunya.