Fixing the wine, l’espai inspiracional del vi català

Fixing the wine. Fermentem les idees de futur ha estat un espai de trobada organitzat per l’Institut Català del Vi i la revista Arrels, on més d’un centenar de persones han pogut escoltar a diversos professionals del món del vi, tant de la pagesia, com de la cultura i de l’enoturisme, compartint les seves experiències personals en ponències i taules rodones amb l’objectiu d’inspirar nous camins, projectes i esperança per al sector del vi català. 

La jornada ha tingut lloc a Palo Alto, al Poblenou de Barcelona, i s’ha estructurat en tres parts: Cultura del vi; Pagesia del vi i Enoturisme, tres àrees que són cabdals pel present i futur del sector.

Al costat dels coorganitzadors —Incavi i Arrels—, Fixing the Wine també compta amb el suport de la DO Catalunya, l’Agència Catalana de Turisme i l’Ajuntament de Barcelona.

Es pot tornar a veure al canal de You Tube de l'INCAVI.

A continuació, un resum de les intervencions:

Obertura d’Alba Balcells, directora general de l’Institut Català del Vi

Alba Balcells, directora general de l’Institut Català del Vi, ha obert la sessió destacant la importància de tenir espais de reflexió i inspiració, que permetin generar mirades positives i propositives, on escoltar veus que inspiren al canvi.

“El sector del vi és el 3r en importància econòmica dins del clúster alimentari que representa el PIB del país”

“De cara a 2025, hem preparat 23 projectes transformadors per al sector vitivinícola català, que es mereix i necessita”

“Fem millors vins que mai: els millors vins de la nostra història. El sector s’ha professionalitzat, ho ha sabut fer molt bé, és jove però d’una tradició mil·lenària, amb un teixit empresarial de primer ordre: 8.500 milions d’euros, 515 municipis on hi ha vinya, 750 cellers”

Alba Balcells – Directora general de l’INCAVI

Balcells ha explicat quins tres reptes ha detectat l’INCAVI i com vol convertir-los en oportunitats per tal de situar a Catalunya com una regió vinícola capdavantera al món:

1 Elaborar vins més valuosos. “Ens trobem en una transició cap a un model que busca diferenciació i valor, i aquest valor passa per valoritzar el vi a l’alça, amb un preu mitjà superior i amb més qualitat. Cal dissenyar mesures de qualitat per promoure el prestigi del vi català i fer créixer el nombre de vins de finca qualificada, la cúspide dels vins del nostre país”.

2 Sostenibilitat completa. “Cal que el vi sigui sostenible: per a qui s’hi dedica, per tal que es pugui guanyar bé la vida, i per al planeta. Treballem en mecanismes per fer front a les sequeres, en varietats resistents, i posem la recerca al centre de l’agenda. Sabem, d’altra banda, que dins de les diverses baules de la cadena productiva del vi, el sector primari és el que pateix més i per això cal protegir i dignificar-lo”.

3 Connectar amb els consumidors del futur. “Tenim una generació que va dels 20 als 35 desconnectada del vi, que prefereix d’altres begudes malgrat la nostra llarga tradició vinícola. Necessitem començar a ser coneixedors del vi per ser bons consumidors i amb tal objectiu proposem augmentar la notorietat i la desitjabilitat del vi català”.

Taula rodona: és el vi una cultura?

“El vi ha condicionat la nostra història, el gaudi, el paisatge i l’economia. En definitiva, ha modelat la nostra cultura”, ha expressat Judith Càlix, directora de la revista Cuina, que ha moderat la taula rodona sobre cultura del vi en la que han participat Xavier Fornos (Director del Vinseum), Miquel Torres (Director general de Família Torres), David Janer (actor i sommelier) i Audrey Doré (sommelier de El Celler de Can Roca).

“El vi és transversal: l’entenem com un fenomen cultural, humà, i té un pes afegit. Ha marcat un caràcter i una identitat en el nostre poble i ens identifica com a tal, amb una diversitat de llenguatge i de discursos”. Xavier Fornos – Director del Vinseum

“El vi és una cultura de treball de la terra i, a la vegada, un condicionant de l’entorn i del paisatge. Per això, la millor manera d’encarar el futur agrícola és entendre el nostre passat: en el nostre projecte de recuperació de varietats ancestrals, hem aconseguit de trobar-ne 64 –però és possible que n’hi hagi més de 200–, algunes de les quals poden ajudar-nos a fer millor vi davant de la crisi climàtica”. Miquel Torres – Director general Família Torres

– S’està perdent la cultura del vi?

“Al territori de vi, la cultura del vi es segueix transmetent. En canvi, a les zones urbanes s’ha acabat perdent”. Xavier Fornos – Director del Vinseum

“La gent beu menys vi, però de major qualitat. No obstant, hi ha menys consum de vi que als anys anteriors. Han fet mal el dryjanuary o dryfebruary, un costum anglosaxó de no beure res d’alcohol durant gener o febrer, quan potser el que cal no és un abandonament radical, sinó la moderació durant tot l’any”. Audrey Doré – Sommelier del Celler de Can Roca

–Com han canviat els hàbits de consum de vi?

“Quan comences a gaudir-lo, és molt difícil tornar enrere. Ara, la gent vol un entorn del vi molt més ampli, un ecosistema on s’hi integren tant el paisatge com la resta de gastronomia. Volen una experiència que abasti molt més”. Miquel Torres – Director general Família Torres

“No crec que hagi de simplificar-se la narrativa del vi per motivar-ne el seu consum. Ens hauríem d’obrir a ser sommeliers comunicatius, a saber qui tenim davant i a comunicar-li de la manera que necessita”. David Janer – Actor i sommelier

“La cultura del vi”. Ponència de Pedro Ballesteros, Master of Wine

Enginyer agrònom i Màster en Viticultura i Enologia, Ballesteros col·labora amb diversos mitjans d’Espanya, Bèlgica, Regne Unit i Italia, presideix alguns concursos internacionals de vi i és membre de la Unió Espanyola de Catadors, expert espanyol a l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), a banda de formar part de la Gran Ordre de Cavallers del vi. Ha exposat les seves idees sobre la relació entre vi i cultura i com el vi és fonamentalment una expressió humana. Ha fet una lectura sobre la situació social que vivim a través d’una copa de vi: la crisi climàtica, l’angoixa que ens genera, també incideix en el gust pel vi.

“No em sembla que el vi sigui una cultura, sinó un producte que reflecteix la nostra cultura. Una ampolla és només la promesa d’un líquid, però el vi es fa quan arriba a la nostra memòria i s’engrandeix quan es comunica d’una manera adequada”

“Malgrat que en el passat s’hagi presentat com una cosa divina i ara com una cosa natural i sobrehumana, tots sabem que el vi és, profunda i únicament, quelcom humà. Només cal veure de manera crítica les vinyes, que són un dels paisatges més intervinguts: han estat completa i duradorament transformats pels humans per tal de cultivar un fruit, des de les arrels empeltades de la pròpia planta”

“El vi no es una cosa natural: té dates de verema, protocols i, com més ciència, coneixement i experiència, millor serà el vi. Per descomptat, comprenent millor els ecosistemes es podrà respectar millor la biodiversitat. Encara podem parlar en mons oberts i pacífics. La viticultura regenerativa és pura investigació i desenvolupament. Tenim moltes més eines ara per fer les coses amb molt més de respecte per la terra”

“Totes les activitats del camp i de la bodega busquen portar el vi a la nostra memòria i, per tal cosa, han d’estar d’acord amb els nostres patrons culturals. Només així crearem una història i un mite al seu voltant. Ara bé, aquests patrons culturals són canviants, i per això no tenen res a veure els vins d’ara amb els de fa 1.000: són un reflex de la cultura humana”

“A mi no em molesta que baixi el consum de vi vulgar i que pugi el de vi més fi. I tampoc m’interessa que el vi es consideri un aliment, perquè m’interessa el vi que envelleix, que és pensat i produït per tal que vagi més enllà de la vida de l’enòleg. Això no pot ser un aliment: és una cosa increïble, que ens emociona, que ens sembla magnífica. Es una mena d’art, de preciosisme de l'agricultura, perquè aquests vins seran part de la memòria universal”

“Tenim una consciència cada vegada més pesada i sovint confusa quan constatem el problema del canvi climàtic. Sabem que la nostra activitat humana ha tingut una influència molt negativa al nostre medi ambient. Se’ns oblida que tot allò es va fer per tal que avui visquem millor, i només ho veiem com un problema existencial que ens fa valorar allò natural com a bell i amenaçat i allò humà, com a lleig i amenaçador. Aquest raonament ens fa buscar allò natural en tot, i en el vi significa la intervenció mínima. Per això el vi és un reflex de la cultura: tenim una recerca ansiosa d’allò natural com si fos un fil d’esperança. Avui es fan aquests vins perquè són fills de la cultura i el moment actuals que habitem amb aquesta angoixa existencial”.

Pagesia del vi

• Ponència Barbara Nappini, presidenta de Slow Food Itàlia

Barbara Nappini ha vist néixer la Slow Wine Coalition, una xarxa amb vocació mundial fonamentada sobre els pilars de la sostenibilitat ambiental, la defensa de la natura i el creixement cultural i social del camp dins del sector del vi. Nappini sap que sense la pagesia i la bona pràctica agrícola no es pot fer bon vi i ha exemplificat amb tres casos de viticultores de tot el món que formen part de la coalició.

“Aquest estiu, a Itàlia, hem tingut 2ºC més de mitjana: ha estat l’estiu més calorós en 15 anys. Els agricultors s’han enfrontat a aquesta situació de dues formes: la viticultura més intensiva ha aplicat les seves tècniques i ha tret múscul per lluir la seva potència econòmica; els agricultors més petits, que coneixen bé els seu microclima i la fertilitad del sòl, han posat en pràctica mesures que respecten el terreny, el territori i el seu producte”.

“La guia de vins Slow Wine explica la idea de vi de qualitat a Itàlia: el 56% son cellers ecològics certificats, que practiquen la reforestació, la cria d’animals, entre d’altres. Són exemples de com la viticultura té una adaptació moderna amb una perspectiva global”

“Treballar per una viticultura sostenible de forma col·lectiva és polític”

“Els productors saben que han de relacionar-se amb l’ambient que els envolta i respectar-lo. El vi és un producte humà, és cert, però els humans no deixen d’estar dins de la natura”

• Taula rodona: com és ser pagès en el món del vi?

Isabel Vidal produeix raïm ecològic. L’any 94 deixar la seva professió com a biòloga per tornar a casa: Ve d’una nissaga de pagesos propietaris de Sant Sadurní d’Anoia, a diferència d’Eudald Planella, que mai havia tingut contacte directe amb la pagesia i ho ha hagut d’aprendre tot de nou d’ençà que l’any 2016 va decidir provar sort al camp. Junts han dialogat amb en Francesc Reguant, de la Comissió d’agricultura del Col·legi d’Economistes sobre què significa ser pagès en el món del vi sobre com els pagesos són absolutament protagonistes del vi que fem i del que es farà. Ha moderat Josep Sucarrats, director de la revista Arrels.

–Els inicis: començar des de diferents punts de partida

“Els pares no volen que els seus fills siguin pagesos, quan jo trobo que és una professió preciosa. Jo no m’he complicat la vida, me l’he simplificat”. Isabel Vidal – Viticultora

“Vaig entrar al món de la pagesia en un moment de bones perspectives de futur però, en un parell d’anys, es va revertir tot amb una baixada de preus en picat i un període de sequera a causa de la crisi climàtica. Això va fer que aquells que ens dedicàvem a produir per volum anéssim a buscar un nou valor afegit. Davant dels problemes, busquem models nous i diferents dels que ens van ensenyar”. Eudald Planella – Viticultor.

“Quan vens d’un altre entorn, no has heretat la tradició pagesa de la teva família i vols introduir-te al sector, el primer que jutgen és la teva validesa. Quan demostres que ets vàlid, la gent passa a encoratjar-te. La gent gran té una frase demolidora: no t’hi dediquis, t’hi deixaràs la vida. Però, després, t’ajuden, et presenten a gent, hi ha una simbiosi en la col·laboració. Això, unit amb el vincle de pertinença entre els joves, s’acaba generant un clima col·laboratiu: experimentes i en parles amb la resta. Estàs disposat en arriscar més”. Eudald planella – Viticultor

–Idees per una pagesia digna

“Una eina que trobo molt inspiradora és la llei de la cadena alimentària francesa: fixar un preu de cost del producte que la gent ha de pagar per sobre sempre. Per què no podem defensar un preu fix?”. Isabel Vidal – Viticultora

“Per mantenir el territori viu, l’hem de pagar, tal i com es paguen les autopistes”. Francesc Reguant – Comissió d’agricultura del Col·legi d’Economistes

“Voldria que hi hagués una elecció lliure de fer una o altra vinya. Jo em sento part del projecte de les empreses a les que venc raïm i per això no he sentit la necessitat d’arribar a l’ampolla. Ara hi ha una cooperativa a concavins que cedirà espai per fer vi. Per poder defensar un preu (cost, valor i futur) ens hem de sobredimensionar o col·laborar per anar junt.  I som conscients que al sector ens ha costat molt, però ara està canviant”. Isabel Vidal – Viticultora

“Per mi, el futur és arribar a l’ampolla”. Eudald Planella – Viticultor

“Hi ha tres maneres de portar la vinya: l’una és la vinya ‘industrial’, competitiva de per sí i potencialment, amb una dimensió i zona adequades per un bon rendiment, amb les millors tècniques. L’altra, és una que resisteix amb estratègies diferents, basada en criteris de qualitat i que potencia la singularitat. Aquesta vinya que no té tots els paràmetres, busca diferenciar-se, arribar a l’ampolla, precisament per guanyar marges, i aplica altres estratègies de plurifuncionalitat, com l’enoturisme i l’agroturisme. La tercera està per sobre de Tremp, una viticultura amb dificultat, com Encús, i se l’ha d’ajudar. És un error que competeixin entre les tres: cadascuna té la seva funció”. Francesc Reguant – Comissió d’agricultura del Col·legi d’Economistes

“Es pensaven que la pagesia, per mi, era com un xarampió, que se’m passaria. Però no. Hi ha i sempre hi ha hagut moltes dones treballant el camp però estaven invisibilitzades. El sector ha de pensar en femení”. Isabel Vidal – Viticultora

Enoturisme

El Sr. Narcís Ferrer, Director de l’Agència Catalana de Turisme, ha donat pas a la darrera de les seccions de Fixing the wine sobre el turisme del vi. Ha incidit en la importància de transformar el turisme per fer-lo responsable, en millorar les estructures patrimonials i en donar suport al sector primari.

“L’enogastronomia és un pal de paller: desestacionalitzador, diversificador, augmenta despesa i genera riquesa. Plantegem una estratègia a 5 anys per deixar un llegat, amb una aposta inicial de 12 milions d’euros (8 provinents dels fons europeus)”

 “Hem de canviar el model de turisme per tal que deixi de ser un problema per convertir-se en una solució”

Narcís Ferrer – Director de l’Agència Catalana de Turisme

• Ponència: Alicia Ortiz, directora gerent d’Enoturismo Chile

Alicia Ortiz ha exposat el cas d’èxit de l’enoturisme a Xile: de la primera ruta, al 1995, passant pels estudis i finançaments que van servir per generar una agenda, al programa conjunt d’iniciatives públiques i privades (30% sector públic, 60% sector privat, 10% acadèmia) que s’iniciaren al 2016 i que van saber aprofitar el germen de l’enoturisme xilè per donar-li suport i fer-lo créixer exponencialment. Ortiz ha definit el procés com un diàleg en el qual dues indústries van haver de posar-se d’acord. En només dos anys, van aconseguir estar alineades i treballar juntes per un mateix objectiu: deixar que el món del vi deixés de ser una activitat bàsica i primària per tal que comencés a generar riquesa i innovació. Destaca una eina clau que va servir per vehicular tota l’oferta generada: un únic repositori digital on trobar totes les activitats sobre el vi i al voltant del vi.

“El sector del vi xilè és molt rellevant: té 500 anys d’història i la vinya s’arrela en uns paratges ideals per cultivar-la; som el 4t exportador mundial de vi embotellat del món; tenim 400 bodegues productes de vi i 12.000 productors de raïm per fer-ne vi. Avui, el vi xilè arriba a 150 països”

“La primera ruta del vi va néixer el 1995, a la Vall de la Colchagua: uns viticultors varen experimentar com es feien a Napa Valley i van exportar la idea a un territori eminentment rural on no hi havia res: es necessitaven restaurants, allotjaments, persones que parlessin idiomes i formades en el món del vi. I hi van arribar”.

“Malgrat que a Xile sempre s’havia consumit vi, el xilè mai li havia donat la importància que es mereix”

“Cap al 2001, ja s’havien creat noves rutes del vi a altres punts del territori com Casablanca, Curicó, Cachapoal. Van copiar el model de Colchagua i poc després van començar a arribar les inversions hoteleres i altres serveis associats”.

“Per nosaltres, l’enoturisme implica territori. No és només allò que passa dins d’una bodega: impliquem a la comunitat, els esdeveniments locals, les tradicions, els artesans. L’enoturisme ha de ser una activitat que ningú vol perdre’s, ni nacionals ni estrangers. Tenim una oferta integrada i diversa que hem de ser capaços d’explicar, compromesos amb la sostenibilitat i col·laborant”

• Taula rodona: enoturisme a Catalunya

A Catalunya també estem experimentant l’èxit de l’enoturisme. En aquesta taula rodona, moderada per Joan Morales, director de la revista Descobrir, les participants han exposat com han reeixit els seus projectes de dinamització del vi a tres zones del territori català: Natàlia Puig (La Carretera del vi), al Penedès; Núria Balaguer (Ruta del vi de Lleida), a Lleida; i Rebeca Ruiz (Consorci d’Enoturisme D.O. Alella), a Barcelona.

–Tres iniciatives d’èxit

“Al 2015 vam presentar la nostra ruta, fruit de la iniciativa privada amb ajuda del sector públic, que recorre linealment un antic camí romà de carro, des de Sitges cap a l’interior. Inspirats en les wine routes internacionals, vam crear un passaport que inclou també visites a patrimoni cultural, com ara museus, i que, en emplenar-lo amb cada punt del recorregut, et fa mereixedor d’un obsequi”. Natàlia Puig – La Carretera del vi

“La riquesa de la nostra ruta és que hi tenim molta diversitat: petits cellers i també de grans, de clàssics i de moderns. En total, 13 cellers dins de l’eix Sant Martí – Sitges, situats en set municipis”. Natàlia Puig – La Carretera del vi

“A la Ruta del vi de Lleida som una associació sense ànim de lucre, formada per entitats públiques i privades, la gestió de la qual recau sobre la D.O. Costers del Segre, amb 67 associats, entre els que s’hi compten 22 cellers, però també enoteques i restaurants, en les 7 zones vinícoles de Lleida”. Núria Balaguer – Ruta del vi de Lleida

“Informem al visitant i deixem que ell mateix configuri la ruta que li sembli més adient. A més, també fem activitats de promoció i dinamització interna per donar a conèixer la nostra zona, com ara viatges de familiarització amb periodistes, o consultoria per als cellers”. Núria Balaguer – Ruta del vi de Lleida

“La varietat de raïm pansa blanca és el nostre pal de paller diferenciador, i és una gran sort, com també l’és que tinguem vins de dues zones: mediterranis i del Vallès, de la platja i del bosc”. Rebeca Ruiz – Consorci Enoturisme DO Alella

“El Consorci d’Enoturisme D.O. Alella va néixer al 2010 de la mancomunitat que representen Alella, Masnou i Teià. Avui són 25 municipis en total, amb 2 consells comarcals, el del Maresme i el del Vallès Oriental. 50 iniciatives privades formen part de la ruta”. Rebeca Ruiz – Consorci Enoturisme DO Alella

–Com ha estat l’entesa entre els cellers?

“Hem entès que junts sumàvem més i aportàvem més valor, malgrat siguem tan diferents. Un cop l’any, ens reunim a la Festa de la Floració per donar-li la benvinguda als cellers i fomentem la trobada entre nosaltres”. Natàlia Puig – La Carretera del vi

“La col·laboració i l’entesa entre tots és una cosa que era obligada i és molt positiva. L’enoturisme és molt recent, però s’ha fet molta feina. Uns quants anys enrere, els participants es queixava que no venia gent els cellers. Ara és al revés. Tenen molta gent, de vegades més de la que poden gestionar”. Rebeca Ruiz – Consorci Enoturisme DO Alella

“Malgrat les visites en família són un gran percentatge de la nostra activitat, també hem notat més participació del públic jove després del confinament: s’ha incrementat molt”. Natàlia Puig – La Carretera del vi

“També hem notat l'augment del públic jove i tenim més activitats dirigides a aquest segment, com Dj entre Vinyes o la Vitruck, que ha estat un èxit a la Festa de la Verema d’Alella: als concerts, moltíssims joves consumien vi”. Rebeca Ruiz – Consorci Enoturisme D.O. Alella

Cloenda – Consellera d’Acció Climàtica, Agricultura i Agenda rural, Teresa Jordà i Roura

La consellera d’Acció Climàtica, Agricultura i Teresa Jordà i Roura ha posat el punt i final a Fixing the wine tot valorant la importància del vi per Catalunya pel que fa a cultura, gastronomia i economia, i l’empenta d’aquells que intervenen en la seva cadena de producció, que ha qualificat de valenta i apassionada. Augura un futur positiu i propositiu gràcies al talent que pot apreciar al sector per navegar uns temps canviants, complexes i plens de reptes.

“Catalunya és, probablement, un dels països del món amb més diversitat i riquesa vitivinícola. I això és extremadament important. El vi és territori, paisatge, és societat i és cultura”

“Hem aconseguit el vi que tenim amb talent, passió i rigor. El vi amaga móns plens de saviesa, persones que fan del vi un producte artístic que ens ajuda a ser coneguts arreu”

“La història d’aquest país no seria la mateixa sense el cep ni sense els homes i les dones que l’han treballat. Des del Departament seguirem esmerçant els esforços necessaris per aconseguir una distribució de valor justa i equitativa entre tots els agents de la cadena de valor, que en són molts. Perquè és absolutament imprescindible que els nostres viticultors es puguin guanyar la vida amb allò que fan”.

“Tot el que ens passi, tot allò que haguem d’afrontar, siguin transformacions o revolucions, les farem millor i tindrem més èxit si li donem una mica d’alegria al paladar. I quan tastem un vi d’aquest país som indiscutiblement una mica més feliços”.