OPINIÓ | "El Cava, un motor del sector vitivinícola català, que ha de passar pel taller".

Aquest estiu, s’ha produït una tempesta perfecte: augment de superfície de vinya pel cava, una collita normal tirant a bona, uns estocs de vi base de l’any anterior, en mans principalment de les cooperatives que en fan el 50 %, unes vendes de cava que no augmenten suficientment per absorbir aquests creixements de matèria primera, el canvi de propietaris de les dues empreses més grans, que volen obtenir més beneficis a costa de reduir el cost de la matèria primera i per tant, que no sembla que vagin en la línia d’aconseguir-ho, al menys de moment, augmentant el valor del producte. Resultat de tot això, les grans empreses elaboradores estant comprant el raïm a un preu molt inferior al dels últims anys.

Estem, per tant, davant un problema estructural que ara s’ha manifestat brutalment, però que ve de lluny, i que caldrà actuar en diferents fronts per resoldre’l, redimensionar i equilibrar adequadament el sector i aconseguir que totes les baules de la cadena siguin viables i es guanyin la vida. Hi ha per tant molta feina per fer per part de totes les parts i la DO Cava ha de liderar aquesta reorientació, cosa que passa pel pla estratègic que està preparant i que cal implementar el més aviat possible. Tanmateix. Tothom és conscient que passarà un temps abans no es notin els resultats. Per tant, a curt termini s’hauran de prendre decisions per reequilibrar el sector, regulant l’oferta i augmentant la venda de cava.

El sector vitivinícola català no s’acaba en el cava, però el seu pes fa que la seva evolució tingui una forta repercussió en les altres 11 denominacions d’origen (DO) dedicades principalment al vi tranquil. En termes de volum, podríem dir que el sector del vi català te dos grans motors, la DO Cava, amb un 70 % del total d’ampolles produïdes anualment, i la DO Catalunya amb un 17%. Les altres 10 DO es reparteixen el 13 % restant i no ho tenen fàcil per desenvolupar la seva tasca, tot i que cada vegada estan guanyant quota, incrementant exportacions i valoritzant més els seus vins.

Estem parlant d’un dels motors econòmics del país i dels que més exporta. El 45 % en vi i el 65 % en cava. Una exportació, a més, amb un saldo molt net, ja que pràcticament tots els inputs són interns i per tant gairebé tot el valor afegit es queda al país.

Però aquest model, que ha estat força exitós, presenta símptomes d’esgotament, sobretot en el cas del cava, però no només. L’aposta d’algunes grans empreses pel volum a preus baixos, a comportat mals resultats per a elles i de retruc per una part important del sector. L’economia catalana no pot orientar-se al low cost, i el sector del vi menys. Tenim uns vins i escumosos de qualitat reconeguda i això s’ha de fer valdre, aquí i a fora. Davant d’això, hi ha empreses que legítimament busquen la manera de desmarcar-se, abandonant la DO i visualitzant altres enfocaments i característiques diferencials del producte. I també hi ha qui proposa crear una nova DO d’escumosos del Penedès, cosa que te la seva complexitat i que ha d’estar molt justificada per a que prosperi davant la UE. Abans de crear coses noves cal estar segurs que les que tenim no es poden aprofitar, o que no es poden arreglar. Avui per avui, el sector d’escumosos del Penedès i de Catalunya ja disposa d’instruments, la DO Penedès i la DO Cava, per poder-se desenvolupar en la seva diversitat de zones i qualitats. La primera amb un pla estratègic en marxa. La segona amb un pla estratègic en construcció, que s’ha de concretar els propers mesos.

Les crisis s’han de convertir en oportunitats i la sotragada del cava d’aquest estiu està generant debats i reflexions que s’han de materialitzar en noves estratègies per aquest sector, que és vital en moltes comarques.

Salvador Puig
Director General de l’Institut Català de la Vinya i el Vi.

Article publicat a El 3 de vuit i a vadevi.cat