Denominació d'Origen Costers del Segre

La DO Costers del Segre compta amb una superfície aproximada de 4.000 ha i està situada a l’extrem occidental de Catalunya, a la província de Lleida. Engloba un total de 60 municipis situats en 10 comarques Lleidatanes.

La DO Costers del Segre és un territori de gran riquesa vitícola en la que es poden trobar vins corresponents a set paisatges diferents amb unes característiques i un origen comú. Es tracta de sòls pobres sotmesos a un clima continental amb influència mediterrània que són ideals per al cultiu de la vinya. Aquests paisatges que corresponen a set subzones diferenciades formen part de les terres de Lleida i s’engloben a la part central de la conca del riu Segre, des del Pirineu a la serra de Prades, passant pel Montsec.

La DO Costers del Segre té vinya plantada entre els 200 i els 1.100 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Quatre de les set subzones de la DO es considera que desenvolupen viticultura de muntanya. Els sòls són calcaris i/o argilosos i pobres en matèria orgànica.

Les subzones d’Artesa de Segre i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes a major altitud i influencia pirinenca. Raimat, a l’extrem oriental de la DO, té un relleu suau i un clima continental. La subzona del Segrià, a la Plana de Lleida, és característica de les terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides amb baix contingut de matèria orgànica.

La zona es caracteritza per un clima continental sec, marcat per la presència dels Pirineu al nord, el Montsec, la serra de Prades, el riu Segre i una lleugera influència del mar Mediterrani. Aquesta continentalitat es tradueix en un elevat diferencial tèrmic, que arriba als 25ºC, estacional i diürn, especialment en l’època de maduració del raïm, la qual cosa ajuda a elevar el nivell de polifenols i ajuda a produir vins molt aromàtics i estructurats. Els hiverns són freds i els estius calorosos. La mitjana de precipitació és baixa, de 385 mm/any a Lleida i de 450 mm/any a la resta de zones. La insolació mitjana anual és de 2.800 hores.

A nivell de microclima els set paisatges de la DO presenten característiques particulars condicionades per l’orografia diferenciada i l’alçada de les vinyes entre d’altres. Això dota de personalitat pròpia a cadascun d’ells al mateix temps que permet la convivència harmoniosa de tots ells.

Amb vinyes que es troben plantades entre els 200 i els 1.100 metres d’altitud, els factors naturals de la zona de la DO Costers del Segre fan que es conservin les varietats tradicionals i que s’adaptin a la perfecció varietats no autòctones, cosa que facilita la riquesa de varietats i permet una àmplia composició varietal als vins.
Pel que fa a les pràctiques de cultiu es busca el màxim respecte per l’equilibri fisiològic de la planta de manera que siguin respectuoses amb el medi ambient. D’igual manera, es posen en pràctica tots els coneixements agronòmics per tal d’obtenir un raïm en les millors condicions per a la seva vinificació.

Varietats blanques recomanades:

Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Chardonnay, Garnatxa blanca, Riesling, Sauvignon Blanc, Moscatell de gra gran o d’Alexandria, Malvasía o Subirat Parent i Gewurztraminer

Varietats blanques autoritzades:

Albarinyo, Chenin blanc, Godello, Moscatell de gra petit, Verdejo i Viognier

Varietats negres recomanades:

Garnatxa negra, Tempranillo o Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Merlot, Monastrell o Garrut, Trepat, Mazuela o Samsó, Pinot noir i Syrah

Varietats negres autoritzades:

Garnatxa tintorera, Malbec i Petit Verdot

En l’elaboració dels vins es fa patent la vinculació de la zona en la singularitat dels productes. Les temperatures nocturnes durant la maduració són excepcionalment baixes, la qual cosa fa que els vins tinguin una elevada acidesa i uns sabors intensos, diferents de qualsevol altra zona. Així, les aromes primàries queden impregnades de tocs afruitats en aquells vins blancs que es produeixen a les subzones amb relleus suaus, i de aromes florals en els que s’elaboren a les subzones de més altitud. Per la seva banda, en els vins negres el caràcter dels factors naturals es manifesta en el grau alcohòlic, els perfums i els sabors.

D’entre la gamma de varietats blanques, les predominants són les tradicionals el Macabeu i la Parellada, i entre les adaptades el Chardonnay que produeixen vins de perfil clàssic: lleugers i afruitats.

També, la bona aclimatació del Chardonnay a la regió ha permès l’elaboració de vins de característiques més actuals: vins joves i vins fermentats en bóta de roure que presenten una major estructura i fan més present el seu caràcter varietal.

De la carta de varietats negres, les més implantades són la tradicional Ull de llebre i el Carbernet Sauvignon, que són treballades juntament amb altres varietats destacades com ara el Merlot, la Syrah, la Pinot noir, la Garnatxa o el Trepat. Les principals característiques dels vins negres de la DO Costers del Segre són les potents aromes i el gust equilibrat. Al mateix temps ofereixen també una bona expressió tànnica i en boca resulten saborosos, amples i estructurats

A més de vins blancs i negres, els cellers de la DO Costers del Segre elaboren també vins rosats, vins escumosos i vins de licor.

El seu caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l’àrea de producció dels vins de la DO Costers del Segre estigués allunyada de les grans vies de comercialització, i el resultat ha estat la elaboració d’uns vins amb trets propis i característics. El desenvolupament de la vinya a la província de Lleida durant l’últim terç del segle XIX ─abans de la fil·loxera─ queda reflectit en els elevats percentatges de sòl dedicat a la vinya (unes 120.000 ha) en la majoria dels partits judicials de la província de Lleida.

La destrucció de la vinya per la fil·loxera i la limitada replantació posterior va reduir la superfície de vinya a 2.500 ha. Actualment la superfície de vinya és d’unes 4.000 hectàrees.

L’any 1983 Jaume Siurana, director de l’Incavi, i Manuel Raventós Artes, director general de Codorniu i del Celler de Raimat, varen considerar que l’excel·lent qualitat vitivinícola de les comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador que a la vegada que liderés la promoció dels vins de la regió aprofitant el gran èxit de Raimat.

Arran d’aquestes converses es van reunir al Casal de la Caixa a Tàrrega: Miquel Cabestany, Bernat de l’Albi, Santacreu d’Artesa, Pujol d’Extensió Agrària i gent de les Garrigues, les valls de Riucorb, Artesa i Raimat i allí es van començar a donar forma i configurar el que és l’actual Consell Regulador.

La Denominació d’Origen va ésser constituïda per Ordre del 28 de maig de 1986 (publicada al DOGC núm. 701 del 17 de juny de 1986) i ratificada per Ordre del 11 de maig de 1988 (publicada al BOE núm. 118 del 17 de maig de1988) delimitant els pobles de les quatre subzones que formen la DO.

Posteriorment mitjançant la Ordre del 3 de desembre de 1998 (DOGC núm. 2.783 del 10 de desembre de 1998) es va ampliar l’àmbit geogràfic de la Denominació d’Origen Costers del Segre amb dos subzones més: Pallars Jussà i Segrià. Actualment per l’Ordre 297/2005 del 20 de juny de 2005 (DOGC núm.4.417 del 1 de juliol de 2005) l’àmbit geogràfic queda definit en set subzones: Artesa de Segre, Urgell, Garrigues, Pallars Jussà, Raimat, Segrià i Valls del Riu Corb.