Denominació d'Origen Penedès

La DO Penedès compta amb una superfície aproximada de 2.500 ha i està situada entre les conurbacions de Barcelona i Tarragona. Concretament entre el Pont del Diable de Martorell i l’Arc de Barà i entre les muntanyes de Montserrat i el mar Mediterrani. Engloba un total de 61 municipis distribuïts en les següents comarques: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Anoia i Alt Camp.

La zona de producció, està dividida en 10 subzones, segons la tipologia de sòls i climes. Aquestes subzones són: Alts d’Ancosa, Costers del Montmell, Conca del Foix, Turons de Vilafranca, Costers del Lavernó, Costers de l’Anoia, Valls del Bitlles-Anoia, Muntanyes d’Ordal, Massís del Garraf i Marina del Garraf.

La DO Penedès presenta una gran heterogeneïtat de terrenys, que majoritàriament són de textura llimosa-argilosa i calcàris, idonis per a la producció de vins d’alta qualitat. Estan situats des del nivell del mar fins a un màxim de 800 m d’altitud.

El tret climàtic més característic és el mediterrani temperat, a la tarda bufa la marinada que fa que la temperatura, sobretot a l’estiu es moderi i permet millorar la maduració del raïm degut al salt tèrmic entre el dia i la nit.

Els hiverns són suaus amb poques glaçades i els estius calorosos. La temperatura mitjana anual està compresa entre els 14 i els 16ºC. La pluviometria es situa al voltant dels 450 litres anuals. Pel que fa a la temperatura i la insolació, les diferents zones del Penedès es situen entre les regions II, III i IV de la classificació Winkler i Amerine, cosa que la fa idònia per al conreu de varietats de cicle mitjà i llarg, i extraordinària per a l’elaboració de vins.

Les vinyes de la Denominació d’Origen Penedès, són vinyes de conreu de tota la vida amb renovació i també en constant adaptació per a l’elaboració dels millors vins i per tal d’adaptar-se a les modernes tècniques de conreu. Les varietats viníferes blanques dominants són el Xarel·lo, el Macabeu i la Parellada.

Les varietats negres dominants pròpies són l’Ull de llebre, la Carinyena o Samsó i, la Sumoi, que constitueix la base de la viticultura tradicional.

Varietats blanques autoritzades:

Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Subirat Parent, Garnatxa Blanca, Moscatell d’Alexandria, Moscatell de gra petit, Malvasia de Sitges, Chardonnay, Sauvignon Blanc, Riesling, Gewürztraminer, Chenin, Sumoi Blanc, Viognier, Xarel.lo Vermell i Forcada.

Varietats negres autoritzades:

Ull de Llebre, Garnatxa negre, Samsó, Monastrell, Sumoi negre, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot noir, Syrah, Cabernet Franc, Petit Verdot i Moneu.

La producció mitja de la DO Penedès és de 18.000.000 d’ampolles. D’aquesta producció, els vins blancs representen aproximadament el 52%; els rosats el 8%; els negres el 35%, i els vins escumosos Clàssic Penedès el 5% restant. Els cellers de la DO Penedès comercialitzen uns 18 milions d’ampolles.

Els vins blancs són de qualitat elevada; elaborats com a vins joves són àcids i molt afruitats, ben constituïts i harmònics; els fermentats en bóta o amb criança en bóta són estructurats amb cos i molt rodons en boca, amb notes a criança. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes i tenen les notes pròpies de cada una de les varietats.

Els vins negres joves de les varietats tradicionals tenen molta fruita i recorden a les prunes, les cireres... i solen ser àcids, una mica tànnics i molt rodons en boca. Els vins negres de Criança, Reserva i Gran Reserva són molt estructurats, recorden les varietats i tenen tocs molt més complexos a especies, fruites confitades, balsàmiques, etc.
Una singularitat de la zona del Penedès, són els vins blancs de la varietat Xarel·lo, aquesta varietat és molt rústica i permet elaborar-la com a vi blanc jove amb una certa graduació 12-13 %vol i permet criances relativament llargues, i també elaborar vins blancs amb poca intervenció en quan a adició de sulfurós.

En general al Penedès els vins s’elaboren de manera majoritària com a ecològics i biodinàmics.

Al jaciment arqueològic de la Font de la Canya podríem dir que hi ha el bressol del vi al Penedès i a Catalunya. En aquest jaciment s’hi han trobat llavors de raïm, datades al segle VII abans de Crist, dins d’unes sitges excavades a terra juntament amb altres objectes i restes del que podria ser una premsa per fer vi. Sembla ser que el vi hauria arribat al Penedès amb els fenicis.

La influència romana al Penedès va fer que es cultivéssin diferents varietats negres, importades per els fenicis i els grecs d’Orient mitja i Egipte.

A banda de les proves documentals i el gran nombre de peces de l’època ─àmfores, púniques romanes i greco-romanes─, té una especial transcendència la premsa de biga que es conserva a Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya; aquest tipus de premsa va ser inventada per Cató el Vell al segle II aC.

Però la veritable evolució de la vinya i de l’elaboració de vi al Penedès va tenir lloc al segle VI aC. ja que l’eix de la cultura mediterrània del vi va passar ineludiblement pel Penedès, a traves de la Via Augusta que travessava el seu territori des del Pont del Diable fins a l’Arc de Barà i va ser nucli central de la comercialització dels vins.

La bona situació geogràfica del Penedès va fer que aquesta zona es convertís en una gran terra de vins que va anar augmentant el seu prestigi amb el temps, tant per la producció de vins blancs com per la de negres. Malgrat que aquests últims éren més cotitzats que els blancs, com succeïa a tot el Mediterrani, diuen que els vins blancs éren la millor ofrena a Bacus.

La producció de vins de qualitat es va mantenir fins a l’Edat Mitjana, la presència islàmica no va beneficiar el cultiu de vi en certes zones del Penedès, però el període de dominació musulmana no va ser massa llarg i es va continuar plantant vinyes al Penedès.

De totes formes, un factor que va contribuir de manera definitiva al manteniment de la vinya a Catalunya va ser la necessitat que plantejava que, des de la més pobra de les parròquies fins al més ric dels monestirs ─bàsicament els de l´orde del Cister i els Benedictins─ haguessin de disposar de vi per a les celebracions eucarístiques

El 23 de novembre de 1933 la Gaceta de Madrid, avantsala del Butlletí Oficial del Estado, en una Ordre del Ministre d’Agricultura, a la pàgina 1.216 disposava la creació de la Denominació d’Origen Penedès. El dia 28 de juliol de 1958 una ordre del Ministeri d’Agricultura disposava que fos constituït el Consell Regulador i al cap d’un any, el 28 de juliol de 1959 el Consell aprovava el seu primer reglament, el qual va ser validat pel ministeri d’Agricultura i publicat el maig de 1960.