Denominació d'Origen Montsant

Paisatge de la Denominació d'Origen Montsant

FOTO: M.R. Ferré

A la DO Montsant, el paisatge i el vi han anat de la mà al llarg dels segles. Les vinyes velles, cuidades com autèntics tresors, tenen Història amb majúscules. Una Història que, amb empenta i entusiasme renovat, camina cap al futur.

El paisatge ha estat entès sempre per la DO com a element d’identitat i com a valor cultural. En una zona eminentment agrícola, aquest paisatge forma part de la riquesa patrimonial que, des de sempre, ha estat considerat un dels béns més preuats pels viticultors i cellers que conformen la DO Montsant.

I, com no podia ser d’una altra manera, els vins de la DO Montsant són fidels al seu origen, resultant uns vins únics que parlen de com un clima de contrastos, l’orografia accidentada, la variabilitat de sòls, les varietats de raïm i la mà de l’home influeixen per donar vida a uns vins singulars, amb identitat pròpia i amb un marcat i inconfusible caràcter.

Dades de contacte

Plaça Quartera, 6
43730 Falset
www.domontsant.com
info@domontsant.com

Nascuda l’any 2001, la Denominació d’Origen Montsant compta amb una superfície de vinya que supera les 1.800 hectàrees i s’estén pels següents 16 municipis, la majoria dels quals pertanyen a la comarca del Priorat i uns pocs a la de la Ribera d’Ebre: Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Darmós, els Guiamets, el Masroig, el Molar, Falset, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Serra d’Almos, la Torre de Fontaubella, Marçà, Margalef, Pradell de la Teixeta i Ulldemolins.

El territori de la DO Montsant està delimitat per un semicercle de muntanyes que li confereix una forma singular. Al Nord tanquen la serra de Montsant, encarregada de donar nom a la DO, i la de la Llena. A Llevant, els límits els marquen la serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou i la serra de Llaberia, la zona més propera al mar. A Ponent hi trobem les serres de la Figuera i del Tormo, i al Sud el territori s’obre per anar a trobar el riu Ebre. A l’Ebre també s’encaminen els rius Siurana i Montsant, que juntament amb la riera de Capçanes, reguen el territori.

El paisatge que configuren aquestes serres és un dels trets identitaris de la DO. El Montsant és una zona eminentment agrícola i el seu paisatge forma part de la riquesa patrimonial i, des de sempre, ha estat considerat un dels béns més preuats pels viticultors i pels cellers que sostenen aquesta DO.

La DO Montsant es presenta com un ric mosaic de terres. La seva orografia variada, accidentada i abrupta ha fet que hi aflorin una gran varietat de sòls, d’orígens i composicions diverses. De fet, podem dir que és aquesta variabilitat geològica un dels seus trets més distintius.

Al Montsant hi podem trobar sòls d’origen metamòrfic, sedimentari o magmàtic, que es remunten a més de 400 milions d’anys i d’altres de formació ben recent. En general cal parlar de sis grans grups de sòls, dels quals, cada un aporta unes determinades particularitats a les vinyes, els raïms i el vi que produeixen: llicorella, granit, argila, panal, calcari i argilocalcari.

La climatologia de la DO està marcada fonamentalment pel perfil accidentat de les seves muntanyes, per la influència del riu Ebre i pels vents de mar. És per això que, tot i presentar un clima mediterrani, està marcada per una certa continentalitat.

D’altra banda, cal tenir en compte que l’orografia propicia que es donin infinitat de microclimes que fan que, com aquell que diu, cada parcel·la tingui unes característiques particulars. Aquesta variabilitat, sumada a la diversitat geològica, ha fet que la DO Montsant es trobi immersa en un projecte de zonificació.

En general, els hiverns són freds i els estius secs i calorosos. Pel que fa a les precipitacions, es concentren bàsicament a la primavera i a la tardor. Les muntanyes resguarden la zona d’una gran influència marítima i això es tradueix en un contrast acusat entre les temperatures diürnes i nocturnes; amb la incidència dels vents humits que bufen de mar a l’estiu la maduració del raïm resulta òptima.

Les vinyes de la DO Montsant estan plantades entre els 50 metres sobre el nivell del mar, a les zones més baixes, i els 700 metres, a les zones més elevades.

D’entre les varietats de raïm autoritzades per la DO Montsant, en destaquen quatre que poden ser considerades les històriques i predominants: la Garnatxa blanca i el Macabeu, pel que fa a les blanques, i la Garnatxa negra i la Carinyena, pel que fa a les negres. Aquestes varietats representen més del 65% del total de les vinyes del Montsant. De fet, són aquestes quatre varietats històriques i autòctones les que s’adapten millor al territori i les que doten de singularitat a la DO Montsant dins el panorama vitivinícola mundial.

Però, a més d’aquestes varietats històriques, a la DO Montsant s’hi poden trobar vins elaborats amb Chardonnay, Moscatell, Pansal, Parellada, Cabernet Sauvignon, Garnatxa Peluda, Merlot, Monastrell, Picapoll Negre, Syrah i Ull de llebre.

Varietats blanques autoritzades:

Chardonnay, Garnatxa blanca, Macabeu, Moscatell de gra petit, Pansal i Parellada

Varietats negres autoritzades:

Cabernet Sauvignon, Carinyena, Garnatxa negra, Garnatxa peluda, Merlot, Monestrell, Picapoll negre, Syrah i Ull de llebre

Els vins de la DO Montsant són fidels al seu origen: són uns vins únics que parlen de com el clima de contrastos, l’orografia accidentada, la variabilitat de sòls, les varietats de raïm i la mà de l’home influeixen per donar vida i identitat a uns vins singulars. En general els vins Montsant aporten diversitat i enriqueixen la DO, alhora que la defineixen de manera global.

Els vins negres són els més comuns. Més del 90% de la producció de raïm correspon a varietats negres, on destaquen la Garnatxa i la Carinyena, per ser les més ben adaptades a les condicions de la DO i les que millor transmeten la seva identitat. Ambdues donen vins amb cos, molt aptes per a la criança. La Garnatxa negra té un perfil aromàtic molt sensual, de gran complexitat, i produeix uns vins ben estructurats. Per la seva banda, la Carinyena és aromàticament molt intensa i produeix vins de grau moderat i amb molt bona acidesa.

Els vins blancs s’elaboren majoritàriament amb les dues varietats tradicionals de la zona: la Garnatxa blanca, amb més cos i estructura, i el Macabeu, que dóna vins més fins. Totes dues es distingeixen per la sedositat, l’estructura i les aromes elegants i subtils.

Els rosats han guanyat presència amb els anys. Són intensos en nas i sedosos en boca, i destaquen per les seves aromes fruitades.

També són de llarga tradició en aquest territori els vins generosos. Antigament, quan els cellers eren familiars, era habitual tenir als cellers una bóta de vi ranci i una altra de vi dolç. Actualment, l’elaboració de vins de licor tradicional està molt més sistematitzada però ha perdut espai en la totalitat de la producció. Dolços, rancis i misteles han recuperat darrerament el seu prestigi com a producte gourmet.

A la DO Montsant paisatge i vi s’han donat la mà al llarg dels segles i, fins i tot les vinyes més velles, cuidades com autèntics tresors, tenen una Història amb majúscules. Una història que, amb empenta i entusiasme renovat, camina cap al futur.

La relació d’aquest territori amb la vinya i el vi ve de lluny: al poble de Marçà s’hi ha trobat restes d’un assentament romà, i entre les peces descobertes hi ha àmfores d’un vi que, molt probablement, es destinava al consum de la gran Tàrraco. No va ser, però, fins a l’Edat Mitjana que es va produir la primera expansió de la vinya amb la conquesta i repoblació de la zona per part dels cristians. Va ser en aquest moment que de la mà dels monjos cartoixans de Scala Dei el conreu de la vinya va esdevenir indissociable d’aquesta terra. Els monjos van portar noves tècniques de conreu que van potenciar el creixement de les vinyes per tota la zona. De fet, la implantació de la Cartoixa (1194) va ser prou important per a donar nom a tota una comarca: Priorat, terres del prior.

Als pobles que formen part de la DO Montsant, la producció de vi ha estat una constant al llarg dels segles. El comerç amb l’estranger a través de Reus va contribuir als seu èxit internacionals. El punt àlgid d’aquest comerç va arribar el segle XIX, quan els vins de Montsant s’exportaven a França amb un destí principal, els comerciants de Bordeus i del Rosselló.

A finals del XIX, la fil·loxera va desencadenar una llarga crisi al sector que va acabar propiciant l’aparició de les primeres cooperatives que van contribuir a mantenir el conreu a la zona i a evitar la despoblació.

Els vins de la DO Montsant estan emparats per la normativa de Consell Regulador de la Denominació d’Origen. Aquest organisme està integrat pels representants de l’entorn vitivinícola: viticultors, elaboradors i administració pública. La seva missió és garantir la tipicitat i la qualitat dels vins que es produeixen en el territori. El reglament de creació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 5 de novembre de 2001, estableix les especificitats de tots els vins que es produeixen sota l’empara de la DO. Aquest reglament va ser actualitzat i publicat al DOGC el 28 de juny de 2005, i és vigent en l’actualitat.

El control dels vins s’exerceix des de la vinya fins a la seva comercialització. Els vins se sotmeten a diferents controls analítics, organolèptics i de traçabilitat per tal d’aconseguir el segell de garantia de la DO, que l’acredita davant del consumidor com a vi de la DO Montsant.

Data d'actualització:  15.04.2021