Denominació d'Origen Pla de Bages

Paisatge de la Denominació d'Origen Pla de Bages

FOTO: M.R. Ferré

Situada als peus de Montserrat, és una de les DO més petites. Inclou 15 cellers, hereus d'una llarga tradició vitivinícola des de l'època romana. De fet, es diu que el nom de la comarca ve de Bacus, el déu pagà del vi. 

Les barraques de pedra seca i les tines a peu de vinya són testimonis del que va ser la zona amb més vinya de Catalunya.

Les varietats autòctones, com la picapoll, donen identitat al territori. 

Dades de contacte

Casa de la Culla
C/ de la Culla, s/n
08243 Manresa
Tel +34 93 874 82 36
info@dopladebages.com
www.dopladebages.com

Situada al cor de Catalunya, a la demarcació de Barcelona, esta situada enmig de diverses formacions muntanyoses com ara Montserrat i la serra de Castelltallat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Massís del Montcau.

La DO Pla de Bages es caracteritza per tenir, en general, les vinyes formant petites parcel·les envoltades de bosc, en una superfície aproximada de 500 hectàrees. Agrupa un total de trenta-cinc municipis, la totalitat dels que conformen la comarca del Bages i cinc del Moianès.

La DO Pla de Bages s’ubica sobre el que fa 40.000 anys havia estat un mar interior; degut a la rellevància del seu origen geològic, actualment la zona compta amb el reconeixement com a Geoparc mundial UNESCO de la Catalunya Central.

Geològicament els sóls de la DO estan compostos per materials sedimentaris consolidats durant el terciari i també, amb menys representació, del material del quaternari associats als rius Cardener i Llobregat.

El sòl presenta una gran heterogeneïtat de terrenys, que majoritàriament són sòls franc-argilosos i franc-sorrencs, pobres en matèria orgànica i idonis per a la producció de vins d’elevada qualitat.

Les altituds van entre els 300 metres al Pla fins a un màxim de 777 metres d’altitud a les zones més elevades. Cal distingir les zones de la plana del Pla de Bages, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial de les zones més muntanyoses de Montserrat, el Montcau i el Prepirineu.

El promig de la pluviometria de la zona del Pla de Bages es inferior als 500mm, tot i que a les parts més altes es pot arribar als 650mm. El juliol acostuma a ser un mes de dèficit hídric i el període sec sol allargar-se tres mesos; només un o dos mesos als llocs més humits.

La temperatura mitjana anual està entre els 12 i els 14 ºC al centre de la comarca i és inferior als 12 ºC a les zones més muntanyoses. Hi ha fortes gelades hivernats i a l’estiu la temperatura màxima se situa per damunt de 35ºC.

La DO Pla de Bages està emmarcada en un clima mediterrani d’interior amb una oscil·lació tèrmica anual entre el dia i la nit bastant acusada i una gran lluminositat. Aquesta oscil·lació, generada en part per la serralada de Montserrat que fa de barrera natural a les corrent d’aire de mar, en concordança amb les textures de la terra, fa que la zona tingui unes condicions òptimes per al cultiu de la vinya i per poder elaborar vins amb força i una personalitat acusada.

La vinya de la Denominació d’Origen Pla de Bages compta amb varietats autòctones de la zona entre les que en destaca la varietat Picapoll. Atenent l’important història vitivinícola de la DO, actualment hi ha en procés de recuperació i d’estudi algunes varietats autòctones, com la Mandó que des del 2016 torna a cultivar-se per elaborar vins.

Les varietats internacionals que es van implantar des de mitjans del segle XX com el Merlot i el Cabernet Sauvignon s’han adaptat molt bé la zona i donen vins de qualitat reconeguda.

La implantació de les varietats autòctones recuperades i les varietats internacionals ben arrelades al territori fan preveure que els vins de la DO Pla de Bages en els propers anys busquin l’harmonia i l’equilibri en la combinació de totes aquestes varietats.

Varietats blanques recomanades:

Macabeu, Parellada, Picapoll blanc i Chardonnay

Varietats blanques autoritzades:

Sauvignon blanc, Gewürztraminer i Malvasia aromàtica o Malvasia de Sitges

Varietats negres recomanades:

Sumoll, Garnatxa, Ull de llebre, Merlot, Carinyena i Cabernet Sauvignon

Varietats negres autoritzades:

Cabernet Franc, Syrah, Picapoll negre i Mandó

La producció mitja de la DO Pla de Bages és de 7.500 hl. Els cellers de la DO comercialitzen un milió d’ampolles anualment.

La gamma de productes és molt àmplia. Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, en ocasions amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques: són complexes, fragants, amb tocs balsàmics, mantenint sempre els aromes de la fruita i de la planta. Un cop a la boca s´expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.

S’elaboren vins blancs, els més reconeguts amb la varietat autòctona Picapoll, que són frescos i saborosos. També s’elaboren rosats, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.

El Bages és i ha estat històricament terra de moltes vinyes i de bon vi. No està clar des de quan es cultiva la vinya al Bages, però hi ha una tesis que afirma que el nom de la comarca ve de Bacus, el déu pagà del vi. La seva tradició vitivinícola és tan antiga com la seva història.

Al segle X trobem documents que certifiquen la existència i el predomini del cultiu de la vinya i de la producció de vi a la zona. Parlen de dos importants centres per la viticultura de la zona: Manresa, el principal nucli de població de la comarca, i el monestir de Sant Benet de Bages.

Atenent a la documentació trobada, l'activitat vitivinícola a l’època medieval és constant i fins i tot podria dir-se que predominant. Els «privilegis» que Manresa va rebre dels monarques catalans durant el segle XIV (que estan transcrits en el Llibre verd o Llibre vell de privilegis, conservat a l’Arxiu Històric de la ciutat) en alguns casos fan referència a fets i circumstàncies relacionats amb el vi i la verema. Podem dir que tan pels documents medievals, com pel que diu el conegut Francisco de Zamora en el Diario de los viajes hechos en Cataluña com pel cèlebre Diccionario Madoz (1848), fins als de segle XX consta clarament documentat que el Bages ha estat indubtablement una comarca vitícola.

Com a exemple de la importància de el comerç manresà relatiu a el vi i a l'aiguardent, el 1747, a Manresa existien 11 fabricants d’aiguardent destinats a l’exportació i grans cellers.

Coincidint amb la crisi de la viticultura a França, a causa de l'aparició de la fil·loxera, el
Bages va aconseguir el primer lloc entre les comarques barcelonines per l'extensió del cultiu de la vinya i la producció de vi: 462.400 hl l’any 1890.

La vinya i el vi era un dels pilars fonamentals de l’economia de la comarca del Bages. La invasió de la fil·loxera va arribar a al Bages el 1892, i la crisi vinícola va ser àmplia. A la primera meitat del segle passat encara va empitjorar la situació i l’extensió vitícola va acabar reduint-se, i la superfície ocupada per la vinya es va repartir entre el cereal i el bosc.

Posteriorment, un cop superat un llarg període d’estancament, als anys 60 el camp va iniciar una època de grans transformacions motivada per l’esforç de tot el col·lectiu de viticultors que van adequar vinyes i cellers i que va culminar l’any 1995, quan la Generalitat de Catalunya va reconèixer la Denominació d’Origen Pla de Bages.

La Denominació d’Origen Pla de Bages es va crear per l’ordre del 17 d'octubre de 1995 (publicada al DOGC núm. 2.122 del 30 d’octubre de 1995), que aprovava el seu Reglament. Posteriorment, va ser modificat per l’ordre del 22 d’abril de 1997 (publicada al DOGC núm. 2396, del 22 de maig de 1997) que va representar el reconeixement oficial dels vins de la DO. Aquesta era una vella aspiració dels set cellers de la comarca que varen iniciar a través de la distinció com a vi de la terra els anys 70.

El 3 de març de 2006 es va publicar en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya l’ordre ARP/61/2006, de 17 de febrer, per la qual s'aprova el Reglament de la Denominació d’Origen Pla de Bages, adaptant-lo a la Llei d’Ordenació Vitivinícola Catalana.

Data d'actualització:  15.04.2021