2020. Un abans i un després pel sector vitivinícola català?

El 2020 està sent un any realment crític pel sector vitivinícola català. A la davallada de preus del raïm i del vi base pel cava de l’any passat, s’hi ha afegit el COVID-19 que està comportant una forta baixada de vendes de vins i caves, seguit de l’atac de míldiu que es traduirà en una caiguda de la producció de mes del 30 % a nivell global de Catalunya i de més del 40% a la zona del Penedès.

Per tot plegat, és evident que els costos de producció del raïm seran molt més elevats aquest any, a causa de la baixada de rendiments i de l’increment de tractaments fitosanitaris. Però els viticultors no sembla que puguin repercutir aquest increment dels costos que han tingut a l’hora de vendre, ja que una part important de les operacions es fan a preus similars als de l’any passat, que ja van ser molt baixos. Tot plegat  s’ha traduït en una forta decepció. No sembla que la reducció de l’oferta s’estigui traduint suficientment en el lògic augment de preus i, per tant, s’ha de continuar treballant, per assegurar la viabilitat econòmica de les explotacions vitícoles i el seu futur. La cadena de valor del vi i el cava comença amb els viticultors i no es pot basar amb una baixa remuneració del seu producte.

Un any, doncs, per reflexionar i treure conclusions sobre l’estratègia a seguir de cara al futur. Veníem d’uns anys, en general, positius. Amb un model i estructura del sector que han permès un desenvolupament considerable en la qualitat, prestigi, augment del consum dels vins catalans a casa nostra, i un creixement de les exportacions. Amb una aposta forta per les DO (més del 90 % de la producció), per l’enoturisme (present al 30% dels cellers) i per la viticultura ecològica (35 % de la superfície). Però un model que començava a presentar alguns problemes estructurals, especialment en cas del Cava, i que calia posar al dia. Segurament que, del què es tracta és de millorar aspectes organitzatius del sector i aprofundir en algunes de les línies més exitoses. El COVID passarà, però haurà deixat alguns conceptes amb els que haurem de treballar i incorporar. El valor de la proximitat, de la sostenibilitat, de la comunicació i connexió directa amb els consumidors. Les DO i l’INCAVI hem llençat, conjuntament, la campanya de comunicació “Gaudeix del què és bo. Vi català” basada en aquests valors per reforçar, encara més, el pes dels vins catalans en consum de casa nostra. També esperem que episodis de míldiu com el d’aquest any, estiguem temps a tornar-los a viure, però també hem de prendre nota per a preparar-nos millor i donar el valor adequat a la producció ecològica.

El sector vitivinícola català, és potent i molt divers. També en l’estructura productiva i tipologia de les empreses. I té la potència que té, perquè el formen, des de models clarament agroindustrials amb sistemes de producció altament mecanitzats i competitius, fins a models molt artesanals amb productes singulars i d’alt valor. Des de grans grups empresarials, passant per les cooperatives (50 % de la producció) fins a viticultors-elaboradors que cobreixen tot el procés.

En el món del vi parlem de les piràmides de qualitat, on la base és ample i constituïda pels vins de gran volum i preus assequibles, fins al vèrtex on hi trobem els vins més singulars i valorats, que, encara que tinguin un pes escàs en termes de volum, compten amb un reconeixement i valoració molt alta. Aquí podem parlar dels vins de finca qualificada, els caves de paratge, i també de tots aquells vins que destaquen en concursos, publicacions, que marquen la diferència i que poden tenir un efecte de millora dels preus del conjunt de la piràmide. I entremig tota l’amalgama de vins que surten dels més de vuit-cents cellers de casa nostra. De fet. La piràmide es pot donar en el si d’una empresa, d’una DO o de tot el país (Bordeus n’és un exemple). Però per què doni fruits, cal una complicitat interna dins la piràmide, que la base no obstaculitzi els projectes del vèrtex, i que aquests se sentin part del conjunt i ajudin a prestigiar-lo.

Les diferents DO del nostre país, estan desenvolupant les seves pròpies piràmides de qualitat. Des del Cava fins a la DOQ Priorat, passant per totes les DO. Identificant subzones, paratges, varietats icona, viticultor-elaborador, etc. Aquesta aposta ha d’ajudar a prestigiar i a valoritzar encara més els nostres vins, en benefici de tota la cadena. Però s’ha d’edificar sobre una base un terra  de valor suficient pels viticultors i cellers enfocats a la gran producció, i sobre una promoció i comunicació que arribi als consumidors perquè ho entenguin i ho valorin adequadament.

Tots aquests reptes, i altres, són els que es van començar a debatre en el simposi Vins Vinents, interromput parcialment pel COVID, i que esperem poder reprendre aviat, amb la participació de representants de tot el sector i poder consensuar una agenda del sector pels propers anys.

Tenim feina, però moltes ganes de fer-la, de compartir-la, en benefici del tot el sector vitivinícola del país.

Salvador Puig

D.G de l’INCAVI

Setembre 2020