Contacte
A La Setmana del Vi Català Televisió, els responsables dels quatre eixos temàtics, van explicar com el virus havia impulsat les respostes a les grans preocupacions del sector i com els ha decidit a continuar treballant més enllà del primer any. Hi haurà una segona temporada?
L’espai de debat i reflexió impulsat per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i l’Associació Vinícola Catalana (AVC) ha vingut per quedar-se. L’objectiu d’aportar una estratègia conjunta al sector del vi fins el 2030 deixa moltes respostes, però encara més preguntes. Després d’un any intens, marcat per la pandèmia, Vins Vinents s’ha adaptat a les circumstàncies per donar forma a les conclusions.
Vins Vinents va néixer amb quatre interrogants de futur pel sector del vi que van ser organització; economia; recerca, desenvolupament i tecnologia; cultura de vi i comunicació. El simposi acabarà amb una resposta múltiple, marcada per un convidat imprevist: la covid-19. Les conclusions es faran públiques el 21 de desembre, en una jornada virtual. Tot va començar amb reunions a la Wine Bussiness School de Vilafranca i acabarà amb un Zoom. El coronavirus s’ha escolat arreu.
“Els grans eixos hi eren, però la pandèmia els ha accelerat”, reconeix la responsable del grup d’Economia i Mercats, Cristina Escobar. “Ens va canviar la manera de treballar, però també la feina”, admet Frédéric Galtier, coordinador d’organització del sector. “Esperem que aquesta situació sigui un revulsiu”, conclou Albert Bordons, que capitaneja el grup de recerca, desenvolupament i transferència tecnòlogica. “En comunicació s’ha notat totalment -assegura Eva Vicens, responsable de comunicació i cultura del vi- Hem après que cal treballar de manera individual un missatge conjunt”.
La proximitat: un eix de futur
Un estudi recent del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació assenyalava que “un 20% de consumidors ha augmentat l’interès pel producte local, arran de la covid-19”. Albert Bordons adverteix que “si en el futur hem de consumir més productes ecològics i sostenibles, cal tenir-ho ben planificat”. El catedràtic emèrit de la Facultat d’Enologia de la URV recomana “anar cap a una gamma de vins ecològics i sostenibles i en l’elaboració de vins de baixa graduació”.
Reivindicar la pagesia
Com augmentar els productes sostenibles amb pagesos que venen raïm a preus insostenibles? “La gran preocupació és sostenir el productor”, assenyala la responsable del grup d’economia. “La situació dels mercats genera abandonament de cultius o pèrdues de viticultors i això és una pota que no es pot oblidar, perquè sosté el sector”, recorda Escobar. El seu anàlisi segueix : ”la pandèmia ha mostrat la vulnerabilitat del sistema i per això cal reforçar-lo amb ciutadans que li donem suport amb la compra de productes propers”. Bordons explica que els pagesos són els que més han intervingut en el seu grup i reclama més inversions per identificar i localitzar ceps adaptats al canvi climàtic, les sequeres i els fongs, que aquest any han estat especialment cruels.
El mercat català, una gran oportunitat
El consum de vi català a Catalunya és superior al 40%. El creixement en vendes i en valor no amaga que, a dia d’avui, encara sis de cada 10 ampolles que es venen a Catalunya venen de fora. “El principal repte actual és abordar el mercat català” apunta Galtier. Ho raona perquè aquest mercat va en la mateixa línia que busquen els consumidors de de “més transparència, productes més sans, de proximitat i ecològics” a més de que la pandèmia complica l’exportació. Eva Vicens recorda que aquesta primavera s’ha posat en marxa la campanya “Gaudeix del que és bo: vi català”, amb l’INCAVI i les 11 denominacions d’origen catalanes. Una iniciativa que és exemple d’ una important conclusió del grup: la comunicació individual de cada gent ha de mostrar la singularitat del projecte i alhora donar un missatge únic. “La comunicació local ha agafat un paper molt important -assenyala Vicens- Tots hem après a utilitzar les Xarxes Socials, els webinars, etc. Donar protagonisme a petits i grans, pagesos i elaboradors, cellers i territori. I tot “sense oblidar les exportacions – recorda el responsable d’organització- el mercat local és més accessible però cal mantenir la feina que s’ha fet aquests anys fora, perquè hi ha competència”. “La internacionalització del sector del vi és un dels que millor ho ha fet a Catalunya i Espanya”, exposa Cristina Escobar. Són anys difícils marcats per la pandèmia, el Brèxit i els aranzels dels Estats Units.
El consum de vi augmenta
L’altre gran interrogant és el paper de l’hostaleria. “És un drama”, resumeix Escobar. Segons la responsable d’Economia i Mercats, “el tancament del canal HORECA (Hotels, Restaurants i Cafeteries) ha incrementat el consum de vi a la llar”. L’increment no ha pogut igualar les vendes d’abans de la pandèmia. Però espera que la multiplicació de les vendes en línia augmentin el consum general, perquè comprar vi seria més fàcil. I que “a la llarga pugui significar un augment del consum de vi en general i vi català”. Una xifra que porta reduint-se des dels 80.
La venda online: facilitador o enemic?
“Hi ha una cadena de valor que hem d’intentar respectar”, subratlla Galtier. “Els professionals de la distribució estan preocupats per la continuïtat si augmenta la venda directa”, assenyala el responsable del grup d’organització. “No dic que la distribució hagi de desaparèixer -opina Cristina Escobar- però en la meva opinió, amb els nous models online podria ser el col·lectiu que més s’hagi de transformar a llarg termini”. Eva Vicens creu que “s’estan barrejant models mixtes: compra online i compra directa, venda de cellers i venda conjunta de pacs per part de les Denominacions d’Origen…”. La responsable del grup de Comunicació creu que cal aprofitar els canals múltiples, però mantenint la cadena de valor perquè ”el pagès sobrevisqui i el consumidor final tingui la màxima oferta de vi català”.
L’enoturisme, clau per a la recuperació
Les visites a cellers han estat difícils i els operadors també han patit els tancaments preventius. El grup de Mercats aposta per “oferir paquets turístics adaptats a tot tipus de públic, fins i tot als que no són amants del vi”. Els cellers han d’apostar per arribar a més públic familiar. “El sector del vi és per a tothom” – recorda Vicens – “Hem de connectar amb gent jove o públic escolar, amb tastos de most, visites a les vinyes, perquè els nens sàpiguen que hi ha ceps al costat de casa”. Bordons considera que, a més, l’enoturisme és una manera d’augmentar la qualitat del missatge i aposta per “ fer recerca en història lligada al territori on es fa vi, recerca cultural, patrimoni... Tot això ha d’anar en conjunt. Quan es ven el vi català, inclou tot això”.
Comunicació conjunta i estructurada
“El punt de partida és ordenar-nos a casa per sortir al món amb un missatge únic”, assegura Vicens. Vins Vinents ha debatut molt sobre com Catalunya s’ha de projectar al món, què som i què volem ser, què pensa cada grup i que es pot arribar a fer en 10 anys. “Ha de ser una marca de qualitat i de referència. Ja ho som però ens ho hem de creure”, considera Vicens. L’equilibri és complicat, augura Galtier, i afegeix que “la virtut de Vins Vinents és haver pogut escoltar totes les veus del sector per adonar-se que cadascú té idees i agendes diferents”, que caldrà posar en comú. “Això no ha de ser un fet puntual -assenyala Albert Bordons- sinó un punt de partida que caldrà anar seguint”. Galtier és més atrevit: “Vins Vinents és com una sèrie. S’acaba la primera temporada i n’hi haurà més”. Les conclusions d’aquesta primera temporada, el 10 de desembre.